Dins el moviment associatiu a Catalunya, els centres d’estudis han desenvolupat un paper molt actiu, tant en la transició com en els inicis de la democràcia, pel seu treball per fomentar l’estudi i divulgació de les ciències socials i naturals arreu del territori, en especial atenció a la recuperació de la història local i comarcal, que anys enrera les universitats obviaven i menystenien, de la mateixa manera que altres nivells inferiors de l’ensenyament oficial, a banda de defensar l’ús de la llengua pròpia.
Amb el traspàs de competències de cultura a la Generalitat, a partir dels anys vuitanta, desplega la xarxa d’arxius i de museus a les capitals de comarca, a la vegada que molts ajuntaments de les ciutats també implanten el seu propi sistema. No oblidem tampoc l’esforç que en els anys foscos de la dictadura realitzaren a favor de la salvaguarda del patrimoni des dels llavors anomenats Museus-Arxius de Tortosa, Mataró o Montblanc per posar uns exemples.
Alguns centres d’Estudis es crearen a l’aixopluc d’un museu o d’un arxiu, o ambdós alhora, primer com una secció i després evolucionant en una personalitat jurídica pròpia, si bé de vegades l’activitat principal era la de publicar una revista, com per exemple a Tàrrega que des de l’any 1989 apareix anualment Urtx, amb finançament municipal, que ha fet suplència a la desapareguda Ilerda editada per lnstitut d’Estudis Ilerdencs, de la Diputació de Lleida, en abastar a més de l’Urgell, altres comarques de Ponent, aquest model d’unir esforços entre els Museus i els arxius també és present a Sabadell (revista Arraona); A Tortosa l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre en col·laboració amb el Centre d’Estudis del Baix Ebre, a partir de 1995 publiquen la revista Recerca; a Solsona, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Lacetans, des del 2001 treuen a la llum Oppidum, revista cultural del Solsonès; a Terrassa el seu arxiu i el Centre d’Estudis Històrics de la ciutat, compila la miscel·lània Terme (des de 1986); a Blanes l’arxiu municipal treu Blanda (des de 1998), a Tarragona el Cercle Guillem Oliver, des de 1989, es gestiona des d’un arxiu públic, primer el de la Generalitat (AHT) i després des del Municipal, amb l’edició de monografies i la revista Kesse; a Valls tot i existir diversos centres d’estudis com l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, l’Institut d’Estudis Vallencs o el Centre d’Estudis Alcoverencs, l’Arxiu Comarcal en el passat hi entrà en competència a través de la revista Història et Documenta (des de 1994). A Montblanc el Museu-Arxiu substituí el seu Butlletí en paper per una revista electrònica, Podall (des del 2001), coexistint amb l’Aplec de Treballs del CECB (fundat el 1978). En d’altres indrets del Principat com a la Selva, les estretes relacions entre el seu Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Selvatans faciliten l’aparició periòdica dels Quaderns de la Selva (des de 1984), aquest esperit cooperatiu entre centres d’estudis i arxius també es repeteix a Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos), a la Bisbal d’Empordà (Estudis del Baix Empordà), a Manresa (Dovella), a Falset (Lo Violí) i en l’àmbit local a Constantí (Estudis de Constantí), per posar unes mostres significatives.
En els períodes de crisi econòmica es veu més la necessària unió d’esforços entre societat civil i administracions, no sols pel tema de finançament, sinó també per aprofitar els migrats recursos humans, en alguns municipis o comarques els tècnics d’un arxiu, d’un museu o d’una biblioteca, poden esdevenir uns veritables promotors culturals, que sense oblidar les seves funcions, ajuden a articular o a consolidar els centres d’estudis del seu àmbit geogràfic, som conscients que en el territori la casuística és molt diversa i que al final es tracta de persones, unes amb més o menys empatia i fins i tot una petita minoria pot utilitzar els seus càrrecs públics en benefici propi (personalismes) o practicar un cert clientelisme. A l’era d’internet és fonamental que en els webs institucionals dels arxius i museus hi figurin els enllaços dels centres d’estudis i de les seves revistes consultables en obert a RACO. En alguns llocs els centres d’estudis s’han creat abans que els arxius i segueixen dinàmiques independents, sense interferències. Els reptes dels centres d’estudis en aquest segle XXI són la continuïtat i regularitat, millora dels continguts, sigui en disseny o qualitat dels articles, major visibilitat de les publicacions que comporti una major valoració i conscienciació entre la societat. Malauradament avui dia encara hi ha fortes desigualtats dels centres d’estudis entre comarques, les de Girona estan més avançades, és on precisament la Universitat ha entès el seu veritable paper i importància.
En el Camp de Tarragona encara manquen determinades infraestructures culturals i alguns centres d’estudis durant molts anys han hagut de fer suplència, tant a nivell d’arxiu, biblioteca o de museu, de manera que els centres d’estudis han omplert buits que no feien les regidories de cultura i amb uns pressupostos més baixos, gràcies al voluntarisme.
