Tornaveu
Els castellers que no volen rivalitat
El concurs de castells de Tarragona va tenir una absència remarcable. La d’una colla que, si bé per tradició i ubicació geogràfica no hauria d’ocupar un lloc tan remarcable en el panorama casteller, l’esforç i les ganes dels seus integrants l’han dut a situar-se entre les millors colles del país. Són els Minyons de Terrassa, que van rebutjar de participar en el concurs perquè consideren que competir contradiu els valors del món casteller. Els Minyons són els únics entre les 66 colles agrupades a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya que defensen que no hi ha lloc per a la rivalitat. “Com si es tractés de l’aldea gal·la d’Astèrix i Obèlix, els de la camisa malva es mantenen ferms en la defensa d’uns valors entre els quals consideren que no cap la competició”, escriu el periodista Rafael Morales a El Periódico. Fundada l’any 1979 la colla egarenca aviat va aconseguir aixecar grans castells i els últims anys han estat l’entitat que ha desafiat amb més força la supremacia dels Castellers de Vilafranca.

El periodista recull els arguments del president de la colla, Enric Cardús, per no participar en concursos. “No volem justificar permanentment la nostra postura. Entenem que som una mica rara avis, però confiem que el nostre punt de vista s’entengui i es propagui”. Morales opina que els Minyons justifiquen amb desgana i temor de tornar a suscitar polèmiques la seva negativa a participar en el concurs, que mantenen des de l’any 1980. “S’han quedat més sols que mai perquè algunes de les entitats castelleres petites que mantenien la seva postura, com és el cas dels Bordegassos de Vilanova, finalment han acceptat participar en el concurs”, rebla el periodista, que assegura que “són plenament conscients que la seva posició és un crit al desert i tampoc volen aixecar massa la veu per evitar que la seva posició contrària als concursos s’interpreti com una cosa que va contra les colles castelleres que hi participen o contra la mateixa organització del concurs de castells”.
El debat també està obert al si dels mateixos Minyons”. Com recorda el periodista, “a principis dels vuitanta hi va haver concursos salvatges amb nombroses caigudes pels riscos assumits per algunes entitats per sumar punts i guanyar el rival, però aquesta situació ha canviat, perquè les mesures de seguretat s’han extremat”.

Però per al màxim dirigent dels Minyons de Terrassa, “l’essència del concurs no ha variat gens, la competició i el fet que el públic hagi de pagar una entrada ho demostren. L’espai natural dels castells és la plaça del poble, obert al públic en general i emmarcat en un acte de participació popular”.

Resumit per Gemma Aguilera

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Luisa a novembre 02, 2012 | 13:09
    Luisa novembre 02, 2012 | 13:09
    Recolço totalment el plantejament dels Minyons. Les colles castelleres i un concurs de castells en una plaça taurina i pagant entrada, són una contradicció rotunda. I també ho és que la televesió pública catalana avali el concurs i traslladi aquest esperit als seus programes habituals.sobre castells. No és això, companys, no és això! Com podríem fer per recuperar el sentit genuí?
  2. Icona del comentari de: Jaume Pérez Camps a novembre 07, 2012 | 18:15
    Jaume Pérez Camps novembre 07, 2012 | 18:15
    #1 Fa poc que pertanyo a una colla castellera. Però el que he vist, i més de cara al concurs, és rivalitat. Tot i això, fora del concurs, la ajuda entre les colles solt ser gran. El debat potser caldria extendra a la evolució del algunes formes considerades de cultura popular. Potser els castells són més una forma d'esport bé aquí daixò la reflexió.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa