Els Castellers del Poble-sec ens declarem entitat independentista

Per una banda, un milió i mig de persones surten al carrer el passat 11 de setembre reclamant la independència. Dos terceres parts dels municipis del principat de Catalunya s’adhereixen a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En el moviment iniciat a Arenys de Munt el 13 setembre del 2009 i finalitzat a Barcelona el 10 d’abril del 2011, mig miler de pobles organitzen consultes sobre la independència, amb un total de 885.000 vots, el 93% dels quals a favor.

I per l’altra, un estat espanyol que no compleix amb Catalunya, que ataca el català arreu dels Països Catalans, que no creu en la multiculturalitat i la plurinacionalitat interna, i que no es cansa de dir mentides sobre una realitat que desconeix i que mai ha volgut conèixer.

Podem les entitats, especialment les de cultura popular, quedar-nos enrere? Els Castellers del Poble-sec sempre hem tingut aquesta inquietud. Es veu, a més, allà on actuem: membres de la colla amb l’estelada brodada a la camisa, mocadors amb l’estelada als canells de molts d’altres, i, més rellevant, pilars al Fossar de les Moreres i a la plaça del Setge de 1714 amb banderes estelades. Però tot i així, no ens atrevíem a iniciar un debat que podia no arribar a bon port. El tema nacional és un tema delicat, i no volíem que posar-lo sobre la taula perjudiqués l’estabilitat interna. Però també crèiem que obviar-lo, mantenir l’status quo, era també perjudicial si hi havia una majoria que creia que l’entitat havia de posicionar-se clarament a favor de la secessió. És a dir, que teníem com a colla el debat que tots els catalans tenim com a país, així que també en aquest cas el més just i democràtic era exercir el dret a decidir. Que parlés la colla.

Finalment, a l’assemblea general anual ordinària del passat u de desembre, els Bandarres (sobrenom amb els que se’ns coneix als Castellers del Poble-sec) vam votar. I vam votar per àmplia majoria que l’entitat esdevingués independentista: 48 vots a favor, 12 en contra, 10 abstencions. Aquests clars resultats, però, no signifiquen que no hi hagués prèviament un debat amb posicions contraposades. Perquè és obvi que aquesta declaració té implicacions, però res més enllà de ser un posicionament oficial i una eina que permeti a la junta directiva no descartar participar en un acte pel simple fet de ser en pro de la independència, o d’estar organitzat per una entitat independentista. Si ja érem catalanistes, ara som independentistes. El que no canvia és que seguim sent apartidistes. No fem política, fem castells. Però no som apolítics.

Ara els Bandarres podríem tornar a participar a les consultes, però amb més empenta i convicció; ara els Bandarres podríem lluir la nostra camisa blau cel a la manifestació de l’onze de setembre; ara els Bandarres podem desplegar estelades a les nostres construccions sempre que ho considerem oportú; ara els Castellers del Poble-sec sabem que la supervivència de la cultura catalana passa per un estat propi. I si la societat civil ha empès els nostres polítics vers aquest objectiu, també ho hem de fer les entitats i les colles de cultura popular.