Eleccions a Andorra: Ara toquen canvis

El proper 3 d’abril hi haurà a Andorra eleccions anticipades per a definir la composició del nostre Consell General i de retruc el nostre cap de govern. Aquestes eleccions s’emmarquen en una situació de crisi a diferents nivells que s’ha convertit en una mena de cercle viciós del qual maldem per sortir. Primer de tot, la crisi global que ens ha afectat arreu del món. Però, aquí, hi hem de sumar una crisi financera relacionada amb la caça als paradisos fiscals que ha servit a alguns països europeus per a tapar les seves pròpies vergonyes i buscar un cap de turc prou petit perquè no es pugui queixar gaire fort. De segur que es feien coses malament, però no crec que ni el fons ni la forma siguin els adequats. A aquesta llista, encara hi hem de sumar una altre factor econòmic, però aquest cop clarament estructural. Andorra, com a model econòmic de creixement de la segona meitat del segle XX, ja no funciona com ho feia. No dic que el comerç i el turisme hagin perdut tota opció, sinó que potser cal reorientar-los i en tot cas diversificar, com més millor, la nostra economia. Aquests tres factors econòmics han fet trontollar la societat andorrana i ara som tots conscients que calen canvis dolorosos i importants si volem que l’Andorra del segle XXI no s’enteli d’un vel d’estancament o fins i tot de retrocés. On potser no estem tant d’acord és en quins han de ser aquests canvis i, aquí, ja entrem de ple dins de l’esfera política i toquem el principal problema que ara Andorra ha d’afrontar. Us he comentat que les eleccions del vinent 3 d’abril són anticipades i ho són perquè els darrers dos anys les institucions han estat gairebé bloquejades per un espectre polític dividit i sense cap voluntat, com a mínim evident, de cercar el consens. En moments de crisi com els actuals és millor prendre decisions dolentes que no estar submergit en l’immobilisme. En aquest nou procés electoral, no té importància quina penso jo que és la millor opció; en canvi, és crucial que, un cop els nostres representants siguin elegits, ells tinguin la dignitat de fer passar els interessos de país per damunt d’elucubracions partidistes ja que ara, sense més dilacions, ens cal decidir elements que ens hauran de servir per als pròxims vint anys. I per a això calen majories àmplies forjades a base de negociació i consens.