Les fronteres polítiques dificulten projectes culturals i socials d’una nació, la catalana, que es troba trossejada. Però la societat civil, i també alguns mitjans de comunicació, ja han demostrat que és possible vertebrar un espai comú als Països Catalans malgrat les traves que alguns –fonamentalment les administracions del País Valencià, i ara també de les Illes Balears- intenten posar. Hi ha, però, un àmbit que s’escapa al control polític i que no depèn del color del govern que mani a Madrid o en qualsevol dels territoris: el sector financer. El trencaclosques de caixes d’estalvis fusionades, i posteriorment intervingudes algunes d’elles, ha deixat un paisatge insòlit, i molt probablement sense cap intenció, càrrega política per part dels seus protagonistes. Però aquesta càrrega hi és: el Banc d’Espanya va adjudicar el mes passat al Banc Sabadell la gestió de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani, la CAM, amb seu a Alacant.
El Sabadell redimensionarà la seva xarxa, i això comportarà alguns acomiadaments i el tancament d’unes 300 oficines d’ambdues entitats, i la seu fiscal de la CAM passarà a ser a Catalunya. Aquesta absorció té una cara negativa evident: a més a més de la pèrdua de llocs de treball, el banc català no podrà mantenir l’obra social que fins ara duia a terme la CAM al País Valencià, i que tenia com a principal focus la cultura i el medi ambient. Certament, un banc és una empresa privada amb ànim de lucre, sense compromís amb la societat i el territori que l’acull, i del qual surten els beneficis de l’entitat.
Ara bé, la notícia és positiva en tant que vertebra un sistema financer català més potent. Com dèiem, és poc probable, sinó impossible, que tant el BdE com els directius del Banc Sabadell haguessin acordat l’operació pensant en clau de país –els Països Catalans-, però el cert és que aquesta absorció, que té per objectiu reflotar el negoci de la CAM i salvar-ne els seus actius, té dimensió de país. Els diners es queden a casa, a diferència del que ha passat amb Caixa Penedès i Caixa Laietana, que des del primer moment van refusar participar de les fusions de caixes catalanes i es van integrar a un SIP espanyol. La decisió d’aquestes dues caixes comportà el trasllat a Madrid del centre de decisió, i en conseqüència, posava el compte enrere a l’obra social d’aquestes entitats a casa nostra, i lògicament, implicava un canvi de tributació. Els diners, doncs, cap a la capital espanyola.
I més enllà de l’absorció de la CAM per part del Sabadell, fonts del sector financer consideren que no es pot donar per perdut el sistema financer català, malgrat les males notícies d’Unnim i CatalunyaCaixa, que van caure a mans del FROB en la seva totalitat. Ara, els seus antics directius es miren des de fora l’entitat, mentre que els tecnòcrates del FROB intenten posar els comptes a lloc per poder adjudicar les dues caixes catalanes a d’altres entitats. Des del sector es considera que l’adjudicació de la CAM al Sabadell és la primera jugada d’una partida per acabar de reestructurar el sector, que ha de cloure amb l’adjudicació d’Unnim a Ibercaja i de CatalunyaCaixa a La Caixa. Si es complís aquest encaix de peces, seria una excel·lent notícia per a Catalunya, perquè per una banda, el capital de CatalunyaCaixa romandria al país. El capital i la clientela seguirien a Catalunya, i això és molt positiu, però d’altra banda, l’entitat presidida per Isidre Fainé es veuria obligada a redimensionar la xarxa d’oficines i treballadors de CatalunyaCaixa, per una evident duplicitat de serveis. Ja va passar amb Caixa Girona, ara totalment desapareguda, i per això caldria que La Caixa intentés mantenir el màxim possible aquesta marca emblemàtica del nostre sistema financer.
En el cas d’Unnim, si bé la seu fiscal viatjaria a l’Aragó, no seria un mal negoci. Ibercaja és el soci ideal per a Unnim. I és la parella de ball que volen els antics directius de l’entitat, ara governada per tecnòcrates del FROB. Passar a formar part de la caixa aragonesa significaria, en primer lloc, preservar bona part dels llocs de treball del grup català, ja que la presència d’Ibercaja a Catalunya és testimonial. Així, l’entitat tindria una extensa xarxa d’oficines al Principat, amb la clientela feta i l’arrelament al territori ja fet, i que tant costa d’aconseguir a una entitat forana. Però sobretot, per a Unnim significaria una segona oportunitat, una segona vida per continuar activa al seu territori natural, i mirar de mantenir, potser no els dos primers anys, però sí després, la necessària obra social que avui encara duu a terme.
