Divendres 27 d’octubre van tenir lloc la 5a edició de la Jornada Convivència i Cohesió que organitza anualment la Fundació Ferrer i Guàrdia per analitzar pràctiques que des del marc de la laïcitat, contribueixen a la cohesió social. Aquesta edició les jornades han portat per títol Naixement i mort des d’una perspectiva laica i s’ha reflexionat sobre l’aportació dels rituals laics d’acollida i comiat en la construcció de comunitat i en la configuració del sentiment de pertinença.
La jornada s’ha obert amb la presentació de l’informe la Laïcitat en xifres 2016 per part d’Hungria Panadero i Josep Mañé. L’estudi recull les principals dades sobre finançament de l’església i sobre evolució de les pràctiques i creences religioses (per descarregar l’informe, feu clic aquí). Josep Mañé ha destacat el canvi de tendència en els matrimonis, en dues dècades la tendència s’ha invertit totalment: el 1992 els matrimonis civils representaven només el 21%, el 2015, representen el 70%.
Els batejos civils, en minoria
Els batejos civils, en canvi, són un fet minoritari. “Els rituals de comiat són importants, igual que els de benvinguda. Quan un col·lectiu els minimitza o els ignora, quelcom no va bé” amb aquestes paraules de l’escriptora Elena Ferro ha iniciat la presentació del seu nou llibre Bateig sense aigua l’antropòloga Rosa Canela, en el que analitza quins municipis de Catalunya porten a terme batejos o acolliments civils als nounats i/o als nouvinguts.
En la seva recerca ha trobat que només el 7,4% dels municipis de Catalunya realitzen batejos civils amb una gran diversitat de formats. En concret es tracta de 35 municipis que ofereixen la possibilitat de fer batejos civils individuals i 35 més que en celebren de col·lectius. Entre els elements comuns d’aquestes cerimònies, ha destacat l’esment als valors de ciutadania, la solemnitat i el reconeixement de la comunitat als nous membres. La publicació de l’estudi ha estat editada pel Departament de Cultura.
Un antic convent, seu de cerimònies laiques
A la jornada el Regidor de Cultura de la Paeria de Cervera, Jaume Rossich, ha traslladat l’experiència totalment normalitzada d’utilització per a cerimònies laiques de l’antic convent de Sant Domènec de la localitat.
Segons Panasef, Asociación Nacional de Servicios Funerarios, a la ciutat de Barcelona aproximadament el 15% de les cerimònies funerals són civils. Aquesta realitat no sembla extrapolable en la mateixa mesura al conjunt de Catalunya.
En la darrera de les taules, sobre Les dificultats d’innovar davant la urgència i el dol, vinculada als rituals funeraris civils en Miquel Miret, jutge de Pau de Camarasa, ha traslladat la complexitat de dissenyar una cerimònia civil de comiat: “No hi ha gaires fonts de consulta, ni referents o protocols per conduir les cerimònies d’acomiadament” afirmava. L’antropòloga Dolors Garcia, va reivindicar el paper de la societat civil i de la ciutadania en la gestió dels funerals i del dol davant la mort i la necessitat de respectar aquesta apropiació. La sociòloga Gloria Garcia-Romeral, ha exposat tots els elements que es van tenir en compte en l’organització de l’acte interconviccional en memòria de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, per tal de garantir la interconviccionalitat de l’acte, trencant amb els tradicionals protagonismes dels representants de les confessions i donant la veu als i les joves que treballen pel diàleg interreligiós.
Entre les reflexions que han sorgit a la jornada en destaca una sobre els possibles fluxos de les tendències secularitzadores: si bé sembla que en el cas dels funerals laics l’inici es dóna a les ciutats i d’aquí passa a l’àmbit rural o als municipis petits (molts encara manifesten dificultats per dur-los a terme), en el cas dels batejos, el flux sembla invers: no hi ha ciutats o municipis grans que en celebrin, mentre que són els municipis petits, els que des de l’àmbit civil celebren i reconeixen el naixement, cosa que porta implícita una reflexió més profunda sobre el valor i reconeixement que es dóna a la vida i la mort en cadascun d’aquests contextos.
