És històrica la persistència de ciutadans que feien la seva particular ofrena davant el monument a Rafael Casanova de manera espontània i clandestina en moments de la dictadura del general, que se les pensava totes per a impedir-ne la manifestació popular. Amb el temps aquesta actitud esdevingué formal per al nostre poble, amb la incorporació posterior dels representants de tot tipus d’associacions i administracions públiques.
Després, el president Maragall va creure més adient distanciar els màxims representants del poble i instaurà la celebració de la Diada a la Ciutadella, més restrictiva i no sense polèmiques, cada any, a causa de les participacions festives organitzades des del mateix govern. Fins aleshores la festa transcorria sense incidents destacables, més enllà dels propis de la celebració.
Aquest any resulta que el Govern de la Generalitat, dit d’esquerres, ha pensat que la grolleria d’uns quants ha de condicionar (prohibir?) en primer lloc el dret constitucional de la llibertat d’expressió i de manifestació i, en segon lloc, impedir l’accés al monument a la majoria de població que legítimament i amb respecte hi volien fer l’ofrena. Amb una autoritat que fa pensar en èpoques passades, el conseller Saura va fer desplegar als Mossos un dispositiu de seguretat al voltant de cent metres de monument, completament desproporcionat i reduint-hi l’assistència als usuaris de l’Audi i les entitats prèviament controlades. Un senyal més de voler restar al marge dels ciutadans? O una aproximació al PP i C’s, que ja havien decidit no participar en l’ofrena? Sigui el que sigui, la voluntat popular ha estat manipulada.
Penso que tal com es veuen les coses i les relacions entre governants i governats, és millor deixar el poble que continuï manifestant amb una llibertat total si volen ser amb Casanova o amb qui sigui, i els nostres dirigents polítics que s’ho facin a la Ciutadella, ja que són incapaços d’escoltar la gent. Perdó, sí que ens escolten, o ho fan veure, quan els veiem als mercats bon punt especulen amb els vots.
Jan Munill
