Aquest novembre es compleixen 10 anys de l’aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de la UNESCO, dins del marc de la qual es troba la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, que inclou els castells i la Patum. Però la Llista és només l’aparador de la Convenció, que implica molts altres aspectes.
Per això entre els anys 2009 i 2011 es va dur a terme al Montseny un projecte pioner per començar a aplicar aquesta Convenció a Catalunya, promogut pel Centre UNESCO de Catalunya amb la col·laboració de la Reserva de la Biosfera del Montseny, el Museu Etnològic del Montseny “la Gabella” i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (actualment Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals). Es va fer un inventari del patrimoni cultural immaterial (PCI) i a partir d’ell es va elaborar una metodologia que servís de referència en altres reserves de la biosfera i espais protegits d’arreu del món. D’inventaris relacionats amb el patrimoni etnològic i amb la cultura popular i tradicional ja se n’havien fet i se’n fan, però la novetat d’aquest projecte era precisament fer-ne un que prengués com a referent el nou concepte de PCI consagrat per la Convenció, un concepte pensat per facilitar la implicació de tota la societat (institucions, experts, entitats, practicants, població…) en la salvaguarda d’aquesta part de la cultura que fins ara havia rebut tan poca atenció i que en canvi és tan fonamental per a definir una cultura i per tant per al manteniment de la diversitat cultural del món.
L’inventari, que va incloure un treball de camp d’un any i un pla de participació ciutadana, recull un total de 294 elements, però en cap cas es tracta d’un inventari definitiu. Un inventari només ha de ser una eina de treball, un primer pas per treballar per la salvaguarda del PCI i això inclou la identificació, la documentació, la recerca, la preservació, la protecció, la promoció, la valoració, la transmissió i la revitalització. Per això la metodologia derivada del projecte posa molt d’èmfasi en el fet que l’inventari s’ha d’inserir en un marc més gran de salvaguarda d’aquest patrimoni.
El projecte dut a terme al Montseny també ha deixat palesa l’estreta relació entre el PCI i el desenvolupament sostenible. El PCI pot i ha de contribuir al desenvolupament, però a un desenvolupament humà sostenible, on al costat de la dimensió econòmica es tingui molt en compte la dimensió ambiental i la dimensió humana del desenvolupament. Ni el patrimoni ha d’estar al servei del desenvolupament ni a l’inrevés, sinó que tots dos s’han d’alimentar per posar-se al servei de la societat.
