El festival “De Clavé a Candel”, al Barcelona Teatre Musical, amb més de 400 músics i corals claverianes, es converteix en una exitosa i inèdita cloenda dels actes del 50è aniversari del llibre Els altres catalans
Ningú hi va voler faltar. Fins i tot des d’Ademuz, poble natal de Candel, es van bolcar en massa al festival, participant amb la seva Banda i la Coral de la Sociedad Musical. Van ser els primers en actuar interpretant una de les tres estrenes mundials preparades per l’ocasió, la sardana De Clavé a Candel del mestre Josep Mut.
El món associatiu, representat per les federacions que engloben l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català –organisme reconegut per la UNESCO com a entitat acreditada per a la salvaguarda del patrimoni cultural inmaterial-, va homenatjar i coordinar un festival agermanant la figura de Josep Anselm Clavé, home clau en la il·lustració de les classes treballadores del segle XIX, amb la tasca ingent de Candel a favor de la integració dels immigrants del segle XX.
La fila d’autoritats va comptar amb la presència de Jordi Martí, regidor del districte de Sants-Montjuïc; Antoni Carné, president de l’ENS; Josep Cruells, president de la Federació dels Cors de Clavé; Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel; Rafael Hinojosa, membre del patronat de la Fundació Paco Candel; i una nodrida representació d’entitats associatives com ara la Confederació Sardanista de Catalunya,
XarxAteneu, l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya o la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. L’acte va ser presentat per Helena Farrés i Gerard Miró, del Grup de Teatre Margarida Xirgu.
A banda de l’actuació dels representants d’Ademuz, a la primera part també hi van actuar el grup Folk Montjuïc, interpretant La ciutat cremada, una havanera de Manuel Valls i Girona; i el Grup d’Havaneres Montjuïc, amb La Rosa del Port, d’Ortega Monasterio.
Una de les actuacions més esperades, pel seu exotisme, va ser la d’Amar Mende, amb la seva vocalista d’origen siberià, que va interpretar dues versions clàssiques catalanes, Al vent, de Raimon, i Per tu ploro, la sardana de Pep Ventura.
I es va arribar gairebé a la mitja part amb la segona estrena mundial de la nit, amb la Coral Joventut Tianenca, dirigida per Elionor Canas, interpretant Si el món volem canviar, amb música del mestre Jaume Cristau i lletra de l’escriptor Pere Baltà. I per últim, la Coral La Joia de Montjuïc, dirigida per Núria Gaig, va interpretar El raig de sol, de Joaquim Voltes, gran amic de Candel.
A l’hora dels parlaments, va prendre la paraula Pere Baltà per agrair la participació i col·laboració de la impressionant representació cultural catalana dalt l’escenari, amb membres provinents del món coral, musical i sardanista, que van fer possible l’espectacle. I també va donar pas a un dels moments més emotius quan Josep Cruells va fer acte d’entrega d’un antic estendard de la Joia de Montjuïc, que va rebre Salvador García, fill d’un fundador d’aquesta entitat. Finalment, Antoni Carné, president de l’ENS, va dirigir unes breus paraules a l’auditori, fent visible l’emoció del moment i de la transcendència d’un acte que visualitzava la vigència dels missatges tant de Clavé com de Candel.
La segona part de l’espectacle es va iniciar amb la tercera de les estrenes mundials, quan la Banda Simfònica de Cerdanyola, dirigida per Gerard Pastor, va interpretar l’Oda a Paco Candel, del mestre Josep Mut, reconegut per haver dirigit la Banda Municipal de Barcelona, durant més d’un quart de segle. Seguidament en un Homenatge al Cant Coral, transcrit i harmonitzat també per Mut, van començar a pujar dalt l’escenari tots els músics i coralistes. En un inici van ser només els cors d’homes, interpretant quatre peces de Josep Anselm Calvé, en record de quan a les dones no els era permès de participar a les corals. Seguidament, s’hi van integrar la Societat Coral La Lira de Sant Cugat del Vallès, les societats corals de l’Aliança de La Garriga, l’Esperança d’Arenys de Mar, la coral d’Ademuz i la Macrocoral del Baix Llobregat-Anoia.
Plegats vam viure un emocionat final de festa amb la interpretació conjunta –ara per a banda i orquestra- de Si el món volem canviar, Salut cantors i Cançó d’amor i de guerra. Però, a més, es van cantar dos bisos, Girona m’enamora i La Santa Espina. Amb tothom dret, es va cloure definitivament la vetllada amb l’himne d’Els Segadors.
