La botiga El Ingenio de Barcelona, dedicada als capgrossos i els articles de circ i festa, és a punt d’abaixar la persiana. Fundada l’any 1838, aquesta botiga emblemàtica del carrer del Raurich, 6 ha hagut de penjar el cartell de liquidació per jubilació perquè la seva mestressa des de fa 50 anys, la Rosa Cardona -el seu avi es va fer càrrec del negoci als anys vint i va passar de vendre figures de sants a especialitzar-se en els articles de festa- de moment no ha trobat ningú que vulgui donar continuïtat al negoci. Fins a finals d’any, El Ingenio mirarà de col·locar tot el gènere que té a la venda, i si no apareix cap persona interessada a mantenir viva la botiga, abaixarà la persiana definitivament. Però El Ingenio és molt més que una botiga, perquè al darrere del mostrador hi té un obrador on es fan de forma totalment artesanal els capgrossos i les figures que es venen, de vegades amb peces i motllos que tenen 150 anys de vida.
A El Ingenio s’hi poden comprar pollastres de goma, barrets, fanalets, confeti, nassos de pallasso, però també jocs de màgia, dents de Dràcula, ulleres de cul de got, espanta-sogres, dracs, àguiles, dimonis i capgrossos, una varietat que expressa exactament l’essència de la botiga: festa i cultura popular. L’arrelament de la botiga i la seva qualitat han fet que El Ingenio hagi rebut la qualificació d’ “establiments de gran interès” dins del catàleg del pla especial de protecció de comerços emblemàtics de Barcelona. De fet, l’Ajuntament de Barcelona va reconèixer la contribució d’aquesta botiga al patrimoni de la ciutat amb una placa commemorativa en què es pot llegir “L’Ajuntament de Barcelona, en reconeixement al serveis a la ciutat (1838-1993).
La propietària intentarà fins al darrer dia no abaixar definitivament la persiana, però tampoc no està disposada a veure com El Ingenio es converteix en una altra cosa. Vol donar continuïtat a la botiga, però no a qualsevol preu. Per això té clar que si hi ha un futur propietari, aquest ha d’estimar la botiga i els productes que s’hi venen, estimar la festa i la cultura popular i alhora ser capaç de fer sobreviure un negoci molt peculiar que no té un gran mercat.
