Ho hem repetit mil vegades, és un tòpic, però és cert: La llengua és el nucli de la identitat nacional catalana. Ben possiblement la pèrdua, el desconeixement i el poc o nul ús del català podrien comportar la desfeta del sentiment didentitat pròpia per a molts catalans. Sense llengua no hi ha nació, almenys en el cas de Catalunya on cap altre tret diferencial no crea una tant forta consciència de singularitat nacional.A grans trets, podem dir que la història o els fets històrics, culturals i socials esdevenen nacionals perquè els vehicula la llengua catalana. Per això, sempre, els enemics de Catalunya han combatut la nostra llengua.
Al llarg de quasi quatre dècades el franquisme intentà acabar amb la llengua catalana,creient que el final del català significaria el final de la nació catalana, que aquest faria possible la nostra assimilació a lEspanya de matriu castellana.Perseguí, reprimí, condemnà, multà,prohibí el coneixement i lús del català a lensenyament i en molts altres àmbits…però fracassà! Malgrat un combat tant desigual, vàrem mantenir la llengua i el seu ús, i lesperança dun redreçament nacional.
Després de la repressió,lesforç per convertir la llengua pròpia de Catalunya en llengua nacional, és a dir, en la llengua de coneixement i dús normal entre els ciutadans del país, al llarg dels darrers trenta anys, ha estat i és encara molt gran: Formació dels formadors i dels ciutadans, català a lescola, a les administracions públiques,a les empreses, als comerços, als restaurants, als mitjans de comunicació, a les indústries culturals, als sindicats…Un immens esforç per fer el que és normal en un país normal: Fer que la llengua pròpia del país sigui coneguda per tothom i sigui la llengua dús habitual. Un llarg procés de normalització lingüística del català fet amb el ple consens de les les forces polítiques i socials catalanes i vist de manera modèlica per molts paisos, i imitat per més dun, valorat positivament per les més altes institucions cultural i educatives,entre aquestes la UNESCO, i sempre en lestricte compliment del marc legal.Molt en concret, el sistema educatiu català fa possible que tots els alumnes en acabar l etapa obligatòria tinguin satisfactori coneixement del català i del castellà, en un sistema educatiu que , com és ben lògic,té el català com llengua vehicular. També, la difusió del coneixement i de lús del català ha estat un extraordinari element de cohesió social que ha afavorit la integració de la vella i de la nova immigració a Catalunya i el progrés econòmic, i que ha impedit la divisió que hagués desfet i empobrit el país.
Doncs bé, ara, com altres vegades, hi ha qui vol impedir lavenç cap a la normalitat nacional de Catalunya i posa el dit a lull del país intentant fer retrocedir la situació del català en lámbit educatiu; com també, fa un temps, es va intentar en lámbit de les administracions públiques impugnant els reglaments lingüístics de molts ajuntaments catalans que havien declarat el català llengua dus preferent o, com fa pocs dies,sha fet amb la Llei de lAranès per part del Tribunal Constitucional. Ara quatre nostàlgics de l Imperi, amb el suport del P.P. de Catalunya de la Sra. Sánchez Camacho i del Sr. Albiol, han promogut la impugnació del català en la seva qualitat de llengua vehicular del sistema educatiu, en un clar intent dhibridar el sistema educatiu català, desfer la seva voluntat de cohesió lingüística i social, per imposar-ne un altre que divideixi els alumnes segons la seva opció de llengua vehicular.
Latac no és tant contra la immersió lingüística, que no deixa de ser un plantejament didàctic en zones despecial dificultat sociolingüística, sinó contra lus del català com a llengua vehicular del sistema educatiu en el seu conjunt.Combatre la llengua per afeblir la nació!
Cal , ara , esperar que prosperi de manera favorable als interessos de la llengua catalana i del país en general el recurs presentat pel Departament dEnsenyament de la Generalitat; però , per si de cas, cal tenir ben clar que mai no acceptarem la imposició de cap llei o sentència que no reconegui la plena normalitat de la llengua catalana en totes les seves funcions i usos, de la mateixa manera que qualsevol país lliure utilitza la seva llengua nacional, que qualsevol llei de lestat contrària ha de ser modificada dimmediat i que, òbviament, si no ens volen amb la plena disponibilitat de la nostra llengua nacional no sé pas que hi fem dins lestat espanyol.
