De què serveix el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA)? És una pregunta que cal que ens formulem, perquè hi ha indicis preocupants que potser en recomanarien la supressió. És prou conegut que tots els consellers de cultura de la Generalitat de Catalunya que han intentat regular una presència a les sales el cinema de pel·lícules en català han fracassat, per un cantó, per la força que tenen les grans distribuïdores i, per l’altre, pel menysteniment de què fan gala molts dels nostres directors i productors cap a la llengua catalana. Cal recordar com en el seu moment el conseller Joan M. Pujals s’enfrontà amb les grans distribuïdores, anomenades majors, i els seus representants a Madrid. No se’n va sortir.
Històricament i des d’una posició de força les majors han refusat els doblatges de franc de les pel·lícules nord-americanes que distribueixen. Val a dir que aquestes majors han comptat sempre amb la connivència de la majoria de mitjans de comunicació. I també han comptat amb la complicitat vergonyant de molts directors i productors catalans que, en favor de la suposada universalitat de l’art cinematogràfica, addueixen que la qüestió lingüística és secundària. Però la realitat és que aquests directors i productors tenen dibuixada la pell de brau al cervell i tot projecte que tiren endavant és d’encuny i mentalitat espanyoles, amb l’objectiu de complaure el públic espanyol. A més, la “puresa” cinèfila abomina el doblatge i aposta per la versió original (sempre que sigui en castellà o en anglès o francès, és clar). Tot plegat ha fet, un pam més enllà un pam més ençà, que la cartellera de les sales d’exhibició cinematogràfica es regeixi pels mateixos patrons a Mataró que a Salamanca, posem per cas. Fos com fos i amb els matisos amb què calgués abordar la qüestió, era evident que la Generalitat no podia quedar-se sense fer res davant d’una anomalia de tanta transcendència social.
Després d’unes declaracions una mica tèbies al diari Avui en assumir el càrrec ara fa tres anys, finalment el conseller Joan Manuel Tresserras s’ha decidit a entrar en la qüestió a fons amb un projecte de llei que contempla la paritat de la llengua catalana en l’exhibició de pel·lícules (doblades o subtitulades). Per primera vegada hem vist una certa feblesa en les posicions dels distribuïdors i els exhibidors, els quals s’han afanyat a fer una contraproposta. Anem per bon camí, sembla, i esperem que el Departament de Cultura es mantingui ferm.
Ha estat sorprenent i instantània, però, la primera reacció del CONCA en contra del projecte de llei impulsat pel conseller Tresserras, adduint que s’hi prioritzen els criteris sociolingüístics als artístics i industrials. Si tot l’enrenou que s’ha generat en la creació i la designació dels membres d’aquest Consell de les Arts només ha servit perquè aquests senyors s’oposin a una iniciativa justa i valenta del Departament de Cultura, més valdria que el CONCA no s’hagués creat mai.
