En el butlletí de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, a l’edició número 50—que sempre és un número memorable—, la directora Concepció Espadamala i Codina publica «Comiat» a la pàgina editorial: «Aquesta és la meva última editorial a la revista “En Portada” després d’una bona colla d’anys; el motiu n’és la meva propera jubilació. A la revista anterior celebràvem els 15 anys que fa que la Biblioteca Joan Triadú va ser inaugurada al convent del Carme, però el meu vincle amb la Biblioteca de Vic ve de molt més enllà, dels anys passats a la plaça don Miquel de Clariana, quan el febrer del 1991 començava a treballar a l’antiga Biblioteca Jaume Balmes, al Palau Bojons.»
Sovint parlem de cultura, del moviment associatiu o de les institucions culturals en general, oblidant les biblioteques que són un instrument principalíssim de la Il·lustració. Ens sembla que són allà, com un servei vinculat a l’administració pública, o a les caixes d’estalvi ara banquitzades. No cal parlar-ne; ja compleixen la seva funció. Ja no pensem en la importància que un poble o que un barri disposi d’una d’aquestes institucions; d’una biblioteca popular, que és com es coneixia la xarxa vinculada a les diputacions, que té les arrels en les que van ser creades per la Mancomunitat de Prat de la Riba. També oblidem que les primeres biblioteques públiques van ser creades pels ateneus; encara avui són molt importants les de l’Ateneu Barcelonès i la del Centre de Lectura de Reus, o la de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que es vinculà a una caixa d’estalvis. Però a l’ateneu més antic de tots, el Comú de Particulars de la Pobla de Segur, encara funciona una biblioteca, potser no tan important, però que disposa d’un club de lectura ben actiu, seguint l’exemple de tantes biblioteques que han aconseguit dinamitzar un bon nombre de lectors.
El comiat de Concepció Espadamala, ple de nostàlgia, de canvis tecnològics viscuts—«de les fitxes manuals a la informatització que ha suposat un gran augment del nombre d’usuaris», s’explica optimista, malgrat que lamenta que «també ha provocat la pèrdua del tracte més proper»—, recull iniciatives de dinamització que superen l’estadi dels clubs de lectura: la Marató Verdaguer, l’Any Martí Pol, el 10è Aniversari de la mort de M. Àngels Anglada, el 150 aniversari del Círcol Literari de Vic… Però destaca la col·laboració amb la Comissió de Lectura i considera cabdal la col·laboració amb el teixit associatiu de Vic, quan es tracta de donar les gràcies, es diria, per una feina feta amb vocació. La feina ben feta ha portat el projecte de construcció d’una nova biblioteca dins del Pla de Lectura de la Ciutat de Vic, ara endarrerit per la crisi econòmica.
«Vaig arribar a la Biblioteca Jaume Balmes en ple hivern i amb molt fred, ja que vam tenir una avaria que ens va deixar sense calefacció durant dues setmanes, i vam haver de fer torns entre el personal per a mantenir el servei obert, cosa que hem hagut de patir en diverses ocasions.» Ha extret el record del diari que era costum que escriguessin els responsables de les biblioteques, costum que lamenta que s’hagi perdut amb el pas del temps: «Allà hi llegies el dia a dia de les biblioteques però també moltes vivències i percepcions de la persona que els redactava, que acostumava a ser qui exercia la direcció de l’equipament. Conservem els diaris que es van escriure a la Biblioteca de Vic des de l’any 1931 fins al 1995. Moltes vegades hi hem hagut de recórrer per la utilitat de la informació aportada…»
Imaginem quantes pàgines de servei a la Il·lustració popular hi deu haver en aquest diari. Alguna es deu referir a la relació amb el mestre Joan Triadú, de qui justament porta el nom la biblioteca. Ho recalquem ara quan se celebren els primers cinquanta anys de vida d’Òmnium Cultural, del qual fou ànima, i per la gran consideració que Triadú tenia per Vic, on exercí un joveníssim magisteri, i pel cos de bibliotecàries (i bibliotecaris, que també n’hi ha malgrat l’origen femení de la professió). Aquest comiat de la directora de la ‘seva’ biblioteca, Concepció Espadamala, no hi ha dubte que és un «Comiat» emocionat.
