La revista Gegants, editada per l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i que celebra els seus 30 anys d’existència, és un exemple de com la suma d’equilibris entre diverses tendències i opcions han fet que la publicació tingui una personalitat pròpia. Gegants ofereix una bona proporció entre aquells articles que ofereixen cròniques o resums de grans trobades geganteres i els reportatges amb profunditat que es capbussen en el món geganter d’una manera tècnica i alhora assequible.
De periodicitat trimestral, la publicació Gegants va néixer el març de 1986, tot i que en els seus inicis s’anomenava Butlletí Informatiu i aquest era el seu objectiu: ser l’eina de difusió dels actes de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya amb agenda d’actes, altes i baixes de socis… El número 17, aparegut durant l’estiu de 1991, és el primer que apareix sota la capçalera de Gegants i marca el canvi de la publicació: un monogràfic amb tiratge de 3.000 exemplars i bilingüe català i alemany dedicat a la geganta ‘catalana’ Wolfenbüttel. És un salt qualitatiu que marca el nou rumb de la revista, que des d’aleshores inclourà articles que documentin el fet geganter, amb articulistes que provenen de la cultura popular. És la mateixa junta de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, encapçalada per Josep Maria Gol, que defensa el canvi de deixar de ser un mer full informatiu per una revista que tracti la realitat dels gegants, ultrapassant l’aspecte corporatiu.
“La revista sempre ha combinat l’equilibri entre informacions de l’Agrupació i articles de fons sobre gegants. I no només hi ha hagut aquest equilibri, sinó també en la presència que haurien de tenir les informacions del bestiari, no en va moltes colles geganteres tenen bèsties i en els seguicis festius, bestiari i gegants van junts. La revista ha esdevingut plural i sempre s’ha procurat pensar en els lectors i fer una publicació completa i de qualitat”, explica Ricard Vinyets, coordinador en l’època que la revista afronta un nou canvi en la incorporació del color a totes les seves pàgines, el 2009, i l’aparició de noves seccions periòdiques, com ara l’entrevista, que permeten mantenir el caràcter profund de la revista amb un vessant més divulgatiu. Uns canvis que vénen en bona part motivats per l’entrada de Santi Riba, com a representant de la junta de l’Agrupació, i que va dipositar la seva experiència professional en l’àmbit de les arts gràfiques. A partir d’aleshores, la revista es llença també a la plataforma Quiosc.cat, des d’on es pot comprar en el seu format PDF. Abans però, la revista ja havia viscut nous canvis, per exemple encongint una mica el format, i per ella hi havien passat col·laboradors que prenen gran rellevància, com ara Jan Grau, Amadeu Carbó o Griselda Karsunke, entre d’altres.
La revista en els darrers anys no s’ha estancat. A partir del número 101, amb motiu dels 25 anys d’existència de la revista, s’encarrega la maquetació a Víctor Riba, que augmenta les possibilitats del color en totes les seves pàgines i aposta per una actualització del disseny. A més, en els últims números s’ha dut a terme una renovació de la comissió de la revista, que fa les funcions de consell editorial, i s’ha incorporat Xavier Navarro com a nou coordinador de la revista. Aquest membre de les colles de geganters de Badalona i Granollers des del 2011 n’és membre de la comissió. Amb el nou càrrec de coordinador acabat d’estrenar (porta dos números a les seves espatlles), Navarro destaca que ha aportat nocions de la seva professió de dissenyador gràfic. “Tots intentem apropar els coneixements i l’experiència de les nostres professions”, explica Navarro, que pretén que la revista faci una tasca de pedagogia del món geganter. Ben mirat, la lletra impresa, queda. La revista Gegants quedarà de testimoni per al futur.
