El 25% dels cursos intensius d’estiu de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès són en castellà, i també un 30% de la programació anual. L’increment progressiu de l’oferta d’aquests cursos en llengua espanyola desagrada alguns sectors, tant de dins com de fora d’aquesta institució cultural que enguany celebra el seu 150è aniversari. Consideren que l’Ateneu Barcelonès ha de difondre i promoure la llengua catalana, atès que ja hi ha moltes altres institucions culturals a Catalunya que ofereixen cursos d’escriptura en llengua castellana. L’Escola d’Escriptura gaudeix d’autonomia per organitzar els cursos que trobi convenients, si bé s’ha d’ajustar als estatuts de l’entitat, que estableix que es donarà prioritat a la llengua catalana. De fet, properament l’Escola passarà a ser una Societat Limitada. El 100% de l’escola serà propietat de l’Ateneu, però es convertirà en una societat mercantil, obtenint així també autonomia jurídica.
Però al marge de consideracions legals, i que pugui agradar més o menys el fet que una escola d’escriptura de l’Ateneu esdevingui una societat amb ànim de lucre, el president de l’Ateneu, Francesc Cabana, considera que no es pot acusar la institució de fomentar el castellà en detriment del català: “L’any 1897, Àngel Guimerà va pronunciar el discurs inaugural de l’Ateneu, i ja aleshores es va establir que el català era prioritari, i ara, essent jo president, no permeto que se’ns acusi de falangistes ni d’anticatalanistes perquè l’Escola d’Escriptura atengui una demanada que hi ha al mercat”. Cabana defensa que “la realitat és que creix la demanada de cursos en castellà, i l’escola mira de satisfer-la, però això no vol dir que el català hagi deixat de ser una prioritat per a l’Ateneu. Ho és i ho serà en el futur”, sentencia. Es pregunta “quin inconvenient hi ha, amb el castellà? Cap. També hi ha algun curs en anglès i ningú no ha protestat”. De fet, ja fa molts anys, que l’Escola d’Escriptura ofereix cursos en espanyol, però darrerament ha crescut, d’acord amb el creixement de la demanda, segons Cabana.
Al marge de satisfer la demanda que pugui existir en llengua castellana a l’Escola -o potser l’Escola genera la demanda oferint els cursos, teoria que sembla més probable-, caldria preguntar-se si, per exemple, l’Institut Cervantes o l’escola Don Quijote oferirien també cursos en llengua catalana si rebessin demandes d’aquest servei. La resposta sembla prou clara.
