“Mai la construcció d’una xarxa hauria de ser un objectiu en si mateix, una xarxa s’ha de veure com una plataforma per aconseguir les coses. He conegut xarxes d’àmbit internacional, que el seu objectiu només és aquest”. En resum, “fer xarxes per aconseguir objectius més ambiciosos i de major abast geogràfic”. Aquestes paraules d’Oriol Martí podrien ser el resum i la principal idea vertebradora de la jornada sobre xarxes culturals celebrada el 16 de maig, a la Filmoteca de Catalunya. Martí, com a president de la Plataforma d’Arts de Carrer de Catalunya, ha participat en un debat que també ha aplegat a Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, que ha presentat la XTAC (Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya), Lluís Gendrau, director del Circuit Folc i Jordi Planagumà coordinador de la Xarxa Cases de la Música; tots ells moderats per Lluís Bonet, professor de la Universitat de Barcelona.
Tots els presents han defensat la necessitat de l’acció com a requisit per a formar part d’una xarxa. “No obliguem a ningú a ser-hi, però els ateneus que formen part de la XTAC han de poder participar de la programació coordinada d’actes, fet que permet que diferents espectacles puguin fer gira pels diversos ateneus, així com la participació en la producció d’un espectacle que cada any pagaran entre tots els ateneus i, per tant, farà representacions en cada ateneu”, ha exposat Casals, sobre una xarxa que de manera més informal va començar l’any 2015 i que amb la reunió a la darrera Fira Mediterrània de Manresa, l’any 2016, la xarxa ha aconseguit dotar-se d’un estatus propi que permeti vehicular les sales de teatre dels ateneus per tant de facilitar una programació estable entre ells, així com la producció d’obres pròpies com Roig, un homenatge a Montserrat Roig dirigit per Mònica Luchetti o el muntatge actualment en gira per al 2017, una versió de L‘Auca del Senyor Esteve.
“Després de 12 edicions, la consolidació del Circuit Folc ha permès generar un circuit de sales d’una música que es programa poc; la unió també permet tenir un major impacte mediàtic en la gira de les bandes”, ha dit Lluís Gendrau, director del Grup Editor Enderrock i responsable del Circuit Folc, que a les deu sales existents en l’actualitat s’hi afegiran les sales d’actes dels Ateneus que integren la XTAC. La virtut de la xarxa és que les sales que acullen els concerts només han de pagar un terç del caixet dels artistes. Pel Circuit Folc han desfilat grups que actualment són capdavanters de la música en català com els Manel, que hi van actuar “en la seva primera gira, quan feien corrandes”.
L’acció com a vincle
Al llarg del debat s’ha destacat que la realització de xarxes es la demostració de maduresa del sector cultural. “Amb les xarxes es deixa de pensar que els altres que programen o realitzen actes són els teus competidors, sinó els teus aliats: amb una xarxa el que construirem entre tots serà molt més gran que el que cadascú pugui construir”, ha reflexionat Jordi Planagumà de la Xarxa Cases de la Música. Amb tot, una altra idea que s’ha posat de manifest en la sessió és que el model associacionista, sobre el qual se sostenen les xarxes és un joc d’equilibris. “Pel que fa a la divisió entre formalitat i informalitat de les xarxes, nosaltres no volíem organitzar-nos com a associació, vam començar amb una sèrie d’idees que volíem posar a la pràctica, però passat un temps vam veure la necessitat de consolidar-nos com a associació, ja que per fer una factura, per exemple, necessitàvem estar constituïts. Això és positiu, de fet molts procedim de l’àmbit associacionista, però també té una part perversa, en el sentit que es jerarquitza la relació dins l’associació, ja que segons si només formes part de la junta, o si ets president, etcètera, tindràs una implicació o una altra”, ha expressat Oriol Martí de la Plataforma d’Arts de Carrer de Catalunya. Amb tot, el fet principal que permet a una xarxa mantenir els lligams que la facin eficient és que tots “els membres es vinculin per mitjà de l’acció, i que així es creï una retroalimentació”.
Així, Casals ha mostrat la necessitat que una xarxa tingui un objectiu: “Si es visualitza un objectiu, la xarxa funcionarà, cal que s’identifiqui una causa i un impacte”. Seguint aquest fil, Martí ha exposat algunes de les virtuts de la creació d’una xarxa; al model cooperatiu en què tothom pugui expressar-se des d’una certa horitzontalitat, i a aspectes com el prestigi que poden aportar els seus membres, s’hi afegeixen aspectes com el concepte de “rigor universal”, en el sentit que “un mateix pot treballar millor o pitjor, però quan la feina d’un repercuteix en els altres s’imposa un sentiment de major responsabilitat”, o el fet que per als membres formar part d’una xarxa és “una finestra d’aprenentatge important”. I per últim, el concepte, altre cop d’acció, fet que a més ve marcat pel tipus de finançament, ja que el finançament públic es vincula a la creació de projectes.
La jornada ha estat organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat conjuntament amb Fira Mediterrània de Manresa.
