Què defineix la identitat cultural d’una terra? Com es pot transmetre de generació en generació un element d’aquest patrimoni immaterial cultural perquè no se’n perdi l’essència? Fer un inventari d’aquest patrimoni és una primera mesura de salvaguarda. I aquesta és la feina que fa dos anys es va iniciar a les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de localitzar, interpretar i preservar aquest llegat. Després d’un intens treball de camp, aquest juliol veurà la llum l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un projecte que presentarà fins a cent elements que radiografien des de diversos angles aquest territori massa sovint oblidat, la tria dels quals s’ha fet tenint en compte paràmetres com que siguin elements que la comunitat reconeix com a propis, que es transmetin de generació en generació, que siguin dinàmics i que s’adaptin als canvis socioculturals, però també que representin l’equilibri territorial i la diversitat de paisatges. Com explica a Tornaveu la directora del projecte IPCITE, Pepa Subirats, “l’elaboració del catàleg ha estat fruit d’un procés de participació institucional, associatiu i també de la societat civil no associada. En total s’han realitzat 224 accions de participació, de les quals, 40 amb institucions, 80 amb associacions i 104 amb societat civil no associada”.
L’inventari, que ja es pot consultar a www.ipcite.cat, recollirà elements de patrimoni immaterial com els oficis de saurins i els de canyisser i cisteller; el conreu de la fruita seca a la Terra Alta; la plantada del pi a la Torre de l’Espanyol; la llegenda de la sirena de Sol-de-riu; els malnoms gentilicis; els refranys del cicle de la natura a la serra de Tivissa; el bestiari festiu; les expressions populars; les petrolieres a Tivenys; les cançons de bres i infantils; els Goigs cantats; els balls parlats; les corals, els cors i els orfeons; la cuina de la caça als Ports i a les zones de secà i la de l’arròs al Delta; els dolços de Pasqua; els aiguardents, licors i altres destil·lats tradicionals; o les societats de caçadors. “S’ha intentat ser molt equilibrat a nivell territorial, el fet de tenir 29 elements presents a les quatre comarques fa que sigui un factor multiplicador de la representativitat de totes les Terres de l’Ebre al projecte, fins al punt que els 52 municipis sortiran representats a l’inventari”, afegeix la directora del projecte.
I com recorda la Pepa Subirats, aquest inventari ja és una primera mesura de salvaguarda: “A cada element inventariat li correspon un apartat que es diu salvaguarda, que inclou aspectes com la transmissió, la viabilitat o els riscos, la valoració de l’element per part de la comunitat o de l’individu, les mesures de salvaguarda que s’han pres, i altres mesures de salvaguarda i de promoció que es poden aplicar”. I finalment, la directora del projecte explica que ja es treballa en un pla d’acció amb diferents eixos estratègics de protecció, salvaguarda i difusió d’aquests cent elements. En aquest pla també hi haurà una fase participativa per tal que diferents agents territorials tant econòmics com socials puguin aportar les seves idees, conclou.
