El llenguatge no discriminatori per raó de sexe s’ha imposat en els darrers temps, amb la bona intenció de no deixar la dona en un segon pla. Per això, expressions que engloben ambdós sexes com ‘benvinguts’, ‘infants’, ‘treballadors’, etc han estat progressivament substituïdes per ‘benvinguts i benvingudes’, ‘nens i nenes’ i ‘persones treballadores’, i també invertint l’odre i posant en primer lloc el femení. Però en ocasions, com explica la filòloga Carme Junyent, aquesta circumstància ha dut a situacions més aviat ridícules.
Junyent, coordinadora del llibre Visualitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana, que recull les intervencions i les anàlisis d’una dotzena de professionals durant un jornada organitzada l’any 2010 pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, assegura en una entrevista a Vilaweb que les autoritats -el doble gènere és obligat per llei en els documents oficials- s’han equivocat utilitzant la gramàtica per fer visibles les dones, perquè les han acabat marcant. Al seu entendre, hi ha molts usos que es poden canviar per evitar la discriminació de la dona en el llenguatge, que afecten el lèxic i no la gramàtica. “Les gramàtiques són com són, al marge de les voluntats dels parlants. Ningú no es pot inventar una gramàtica, ni tan sols una acadèmia. Aquesta arrogància és el fet que menys s’entén. Suposar que per voluntat es pot canviar la gramàtica: això sí que és totalitari”, avisa Junyent.
En aquest sentit, la filòloga proposa que abans de canviar el nostre llenguatge: “La dona hi ha de ser. I si hi és, ja la veurem tots. És això, que s’ha de canviar de la societat. I la llengua ja seguirà el canvi, si és que n’hi ha d’haver cap. La llengua pot reflectir molt el món i la societat en què es parla. Si aquest món o aquesta societat canvien, la llengua s’hi va adaptant, perquè és un sistema molt flexible i es pot adaptar a qualsevol situació. Però que algú em digui un cas en què canviant la llengua s’hagi canviat la societat. No en conec cap”, sentencia.
Junyent també assenyala que aquest desdoblament de gènere “Ha fet mal en el món de l’ensenyament. Alguns mestres ja expliquen que quan diuen ‘Els nens que hagin acabat els deures ja poden anar al pati’, les nenes que els han acabat no s’aixequen perquè no se senten al·ludides”. Sobre l’alternativa que hi ha per no discriminar la dona en el llenguatge, Junyent és clara: “És senzillament sentit comú, i punt. Si funcionés, ja no necessitaríem res més. I que no argumentin que això va a favor de les dones, si us plau, que ens deixin tranquil·les. El que cal és que facin unes altres coses. No cal que les diguin, ens conformem que les facin”.
En els crèdits del llibre apareix el nom de Carme Junyent, editor. Una “provocació”, però també una reivindicació, perquè “Jo faig una feina, i a la gent què li importa si sóc un home o una dona? Perquè una altra qüestió d’aquest debat és que als homes que s’hi han ficat, els han destrossat. I sí, això és una provocació. Perquè la gent suposa que això ho fan els bons i a mi em situen a la banda dels bons. Però jo vull que s’acabi aquesta comèdia”, conclou.
Llegiu tota l’entrevista en aquest enllaç.
