L’edició del diari Ara del passat diumenge, 8 de juliol, no només dedicava vuit planes a l’anàlisi exhaustiu del paper de la cultura popular al bell mig de la crisi econòmica, sinó que Carles Capdevila, el propi director del diari, feia a la seva columna una autèntica apologia de la “gran escola de gestió” que l’associacionisme ha estat per a Catalunya. Es pot ben dir que l’article era en sí mateix un dels millors elogis que s’han pogut fer de la cultura popular: “Molt abans que algú inventés el concepte emprenedor social el nostre país ja n’era ple. I abans que es creessin estudis de gestió cultural ja hi havia una gran escola de gestors repartida amb delegacions a tot el territori, a cada barri, a cada racó on es crea una entitat. No és casualitat que el moviment associatiu tingui tanta presència”.
Els raonaments de Capdevila incideixen en el caràcter, l’esperit, l’actitud: “Per esperit, per caràcter, per actitud, apareixen i es renoven de forma espontània líders locals amb empenta. I per necessitat pròpia de país petit i castigat ha calgut refer-ho tot diverses vegades”.
“Portem anys lluitant per avançar i no anar enrere, i la dificultat ens motiva. Penso que la Catalunya amateur fa temps que rutlla millor que la professional, en eficàcia, ètica, constància i imaginació. És una escola de valors, de vocacions, una prova que la cohesió social es practica amb l’exemple diari, una fàbrica de voluntaris. I, pel mateix preu, qui ha de liderar una colla popular, empènyer una associació o muntar l’entitat que sigui, aprèn a tenir una mirada global, a plantar cara a l’adversitat, a ser creatiu i imaginatiu i a gestionar equips humans i recursos econòmics escassos”.
Abans de posar fi a l’article amb una felicitació dirigida als activistes cultural de l’associacionisme “per ser bona gent i gent bona”, el director de l’Ara, afirma que “en petites entitats juvenils, culturals i de barri s’hi fan màsters transversal i intensius en administració d’empreses, psicologia ciutadana, política municipal i gestió de crisis”.
