Dins de la Festa Major, Cardona va viure la tarda de dissabte un moment històric amb la presentació de l’Àliga, tres-cents anys després de la seva desaparició durant la Guerra de Successió. La pluja va obligar a canviar la ubicació de l’acte, de la plaça de bous a l’interior del temple parroquial de Sant Miquel. Aquest canvi forçat, però, va ser un factor important a l’hora de dotar l’esdeveniment d’una solemnitat i emoció només assolibles en un entorn històric com és l’església gòtica.
L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Ferran Estruch, el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, del President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el cap de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Fabregat, el director de l’Arxiu històric municipal de Cardona, Andreu Galera, l’expert en cultura popular Jan Grau -que a més d’elaborar el protocol de l’Àliga, n’ha coreografiat el ball- el mestre geganter Toni Mujal, el músic Xavi Ventosa i autoritats d’altres poblacions.
Després de la desfilada de l’Àliga de Barcelona, padrina de la protagonista en la seva estrena, el primer aplaudiment espontani va arribar quan els portadors van desembolicar la nova figura del mestre constructor cardoní Antoni Mujal i en van descobrir l’estampa per primer cop en públic.
Després la Banda de Música de Cardona va fer sonar la marxa de l’Àliga, nova composició de Narcís Mellado, per tal que la melodia travessés el temple fins a sota mateix de l’altar. Els parlaments de les autoritats van donar pas al ball de l’Àliga barcelonina i, finalment, al moment més esperat de la tarda. La mateixa banda interpretava el Ball de l’Àliga de Cardona, de Xavier Ventosa, i en Josep Malagarriga la feia ballar per primer cop. Una llarguíssima i eixordadora ovació va interrompre les darreres notes de la dansa i va amenitzar les emocionades abraçades de la resta de portadors i balladors, conscients del moment històric del que acabaven de ser protagonistes.
A més d’estar coronada amb la corona ducal, l’Àliga porta gravat l’escut de la vila, realitzat amb un fragment de la fusta del pi del Rèvol, de més de 300 anys d’antiguitat. D’aquesta manera s’usarà un fragment de fusta que s’ha conservat d’aquest pi que ja existia quan l’antiga àliga ballava a Cardona.
Cardona culmina així un projecte que va començar a gestar-se l’any 1998, quan va descobrir-se, en una de les parets del Casal Graells que s’estava restaurant per acollir la nova seu de l’Arxiu Històric Municipal, un gravat d’una àliga que, segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d’una àliga festiva trobada a Catalunya.
A partir d’aquesta aquesta troballa i amb la documentació escrita que es conserva a l’Arxiu i que documenta el ball de l’Àliga a Cardona amb anterioritat al segle XVII, l’Ajuntament va iniciar el projecte de recuperació. S’inicià un projecte de finançament popular a la plataforma de micromecenatge Verkami, que es proposava aconseguir 2.000 euros i que finalment en va aconseguir un total de 2.420. Entre les recompenses, els micromecenes podien sol·licitar veure inscrit el seu nom a l’interior de la figura.
La recuperació de l’Àliga de Cardona tenia un pressupost inicial de 10.000 euros. La construcció de la figura i la confecció dels vestits dels portadors es van pressupostar en 8.000 euros, mentre que l’elaboració del protocol, la música i el ball i l’elaboració i edició de l’audiovisual es van estimar en 2.000 euros.
1
