Quan es parla de caramelles, hom pensa en Pasqua, en la nit del Dissabte de Glòria, A Castellolí, a la comarca de l’Anoia, però, la canalla canta caramelles el dimecres de meitat de quaresma, aquest 2012, enguany, el 14 de març. De fet, tal com recull el Diccionari Alcover-Moll, el mot ‘caramelles’ pot designar tant el costum com les composicions musicals, com l’«obsequi consistent en una barreja de nous, vellanes, figues seques, ous, tortells, etc., que els padrins donen als infants que van a visitar-los» en diferents festes. En aquest cas, doncs, es tracta d’una capta infantil que s’anomenen les Caramelles de Mitja Quaresma.
Les captes a la meitat del període quaresmal –sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella, a càrrec també dels més joves– havien sovintejat en el nostre costumari popular. A Castellolí, el costum ve de generacions enrere i algun folklorista, com Joan Amades, ja l’anotava al seu Costumari Català.
En l’actualitat, el costum continua ben viu i tota la canalla, nens i nenes, petits i grans, en sortir de l’escola es reparteix en grups per anar a cantar i a captar per tot el poble. Antigament, els més petits no hi participaven; els nois anaven pel seu compte. Però ara, acompanyats de mares i pares, surten de ben petits entonant la cançó –que aprenen a casa, no a l’escola– tota sencera o en part, en funció de l’edat. Els tradicionals cistells de vímet i canya –que encara n’hi ha– han donat pas a les bosses de plàstic o, fins i tot, als carretons d’anar a comprar, on la canalla aplega des d’una tradicional taronja o una poma, o un grapat de nous o d’ametlles, fins a caramels, productes de pastisseria o llaminadures. La lletra de la cançó fa així:
«Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
que veniu de Roma,
que porteu corona
de sant Nicolau.
Panses i figues,
nous i olives,
si no ens voleu donar,
alabat sia Déu.
La Cloc-cloc i la Piu-piu,
tot són lloques, tot són lloques,
la Cloc-cloc i la Piu-piu,
tot són lloques menos Piu.
Quatre de pa, quatre de vi,
quatre de nous,
digueu-li a la mestressa
que demà és dijous.
Si voleu que canti més
deu-me figues, deu-me figues,
si voleu que canti més,
deu-me figues i calés.
Es tracta, doncs, d’una barreja de temes ben propis del repertori infantil on s’explicita el moment en què es fa la capta –«digueu-li a la mestressa / que demà és dijous»– i on no hi manca el conegudíssim «Virolet Sant Pere, / virolet Sant Pau…» que trobem en tantes cançonetes.
Les caramelles de Castellolí formen part d’un ric costumari de tradicions de Mitja Quaresma encara vigent en diversos indrets d’Europa. Si el simbolisme més ancestral d’aquests ritual s’ha esvaït, no és menys cert que, com a pràctica cultural que identifica la localitat i és ben satisfactòria per als protagonistes que veuen omplir les seves bosses i cistells, es manté ben vigent.
