El que ha passat a l’Ateneu Barcelonès en les darreres eleccions de presidència i junta té una lectura que, més enllà de les persones, més enllà dels matisos, implica un canvi segurament històric. Analitzant detingudament els programes electorals de les dues candidatures principals, podem concloure que hi havia una candidatura renovadora, clarament sobiranista i decidida a articular-se en el gir que ha emprès la societat catalana, i una altra de caire continuista, més aviat espectadora del procés que vivim. La novetat ha estat que els electors de l’Ateneu han deixat de banda la qualitat de la renovació física del Palau Savassona —mèrit que reclamava la candidatura continuista— i s’han estimat més apostar per un canvi lligat al moment de renaixement que viu el país.
De fet, la candidatura que finalment s’imposà, la sobiranista, ho va fer amb una participació de l’electorat extraordinària: mai no havien anat a votar el 41,3 % dels socis. I tampoc la candidatura guanyadora no s’havia imposat mai amb tanta contundència. L’ateneista va entendre que, en aquests moments, necessitava pronunciar-se a favor de l’opció sobiranista, però també la que proposava «l’Ateneu és teu», és a dir la necessitat de canviar el tarannà de governança de l’entitat en profunditat.
Per a la candidatura vencedora, liderada per l’historiador Jordi Casassas, doncs, aquestes eleccions a l’Ateneu implicaran passar d’una direcció elitista, amb directrius de dalt a baix, a una proposta de governar més democràticament la vida ateneista, promovent iniciatives de baix a dalt i situant la junta com a coordinadora. Per tant, sembla que s’ha obert una nova via de diàleg entre els ateneistes i els seus representants. Cal remarcar, també, la determinació de la nova junta a fer un oferiment —com a institució privada i de responsabilitat pública que és l’Ateneu Barcelonès— de col·laboració a totes les associacions i les entitats que formen el teixit associatiu de Catalunya, amb el desig de poder oferir col·laboració i servei a tota l’àrea d’influència.
Així, doncs, cal esperar que la nova junta de l’Ateneu Barcelonès tingui present la vocació de servei en l’avenir, sigui conscient del moment que viu el poble de Catalunya i se sumi amb responsabilitat a la il·lusió col·lectiva.
