El nou número de la publicació semestral posa l’accent en el model associacionista dels cine-clubs, la importància de Casinos i societats recreatives de mitjan segle XIX en la forja del músic, entre d’altres temes d’interès que demostren la presència destacada de l’associacionisme darrere de molts àmbits socials.
Un any després de Primeres Jornades Canemàs sobre l’Associacionisme Cultural, celebrades el 17 i 18 d’agost del 2014 a la 46 Universitat Catalana d’Estiu, l’activista cultural Jaume Sobrevals i el tècnic de cultura Oriol Cendra obren els articles que conformen el número 9 de Canemàs amb el relat d’alguns dels principals aspectes que s’hi van tractar (el perquè de l’associacionisme i els seus reptes, l’associacionisme com a factor per a la inclusió social dels nouvinguts, o la relació amb les noves tecnologies).
L’associacionisme transversal
A continuació, Anna Costal, doctora en musicologia, relaciona la figura del músic professional amb l’aparició dels primers casinos i societats recreatives, tot demostrant l’impuls de l’associacionisme a mitjans del segle XIX en la consideració actual del músic. Miguel Ángel González interpreta el Carnaval de Vilanova i la Geltrú com el moment en què “la rutina de la ciutat s’atura i el teixit associatiu posa a prova la seva força i ascendència sobre les festes de la ciutat”. Sobre una altra festa de gran incidència, en aquest cas les de Moros i Cristians de València, Raül Sanchis aporta dades que complementen l’exposició itinerant Ballar el moro, del Museu Etnològic de Barcelona, amb col·laboració de l’Associació Cultural Joan Amades.
La música i pedagoga Maria Antònia Pujol ofereix a l’article Les dones en el món de la cobla el desenvolupament i resultats del seu estudi sobre la presència de la dona en aquestes formacions.
‘Els cine-clubs d’ara’
Aquest és el títol de l’article de Joaquim Roqué, president dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes, en què treu la pols al concepte de cine-club i en reivindica el seu valor en moltes poblacions que sense aquests espais (poden ser antics cinemes), els seus habitants no tindrien accés a molta de l’oferta cinematogràfica, alhora que els situa com a motor cultural, ja que molts cine-clubs programen festivals de cinema o col·laboren amb entitats locals. L’article fa un pas més enllà en denunciar la manca de sentit que aquests espais de cultura no puguin optar a cap subvenció o ajuda per part de la Generalitat de Catalunya, cosa que en més d’un cas posa en perill la seva supervivència.
Si aquesta és l’actualitat dels cine-clubs, Canemàs, amb motiu del desè aniversari de la mort de Miquel Porter i Moix, dos articles escrits per Enric Ciurans i Palmira González reivindiquen la figura de l’historiador del cinema català, catedràtic i guionista que entre d’altres tasques, va ser un col·leccionista de films antics.
Associacionisme i immigració
A la secció de l’entrevista es recull la conversa amb Marta Rovira i Martínez coautora amb Enric Saurí de l’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, premiat amb la 1a beca de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, que s’ha editat íntegre en un monogràfic de Canemàs, el número 10.
Finalment el present número es clou amb la secció de Cròniques que dedica articles al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, l’Escola Folk del Pirineu, entre d’altres. A la secció de ressenyes s’analitzen llibres com Cada dia és festa de Bienve Moya, o Catalunya: Assaig de Salvador Giner, entre d’altres.
Com a novetat, en aquest Canemàs 9 s’ha inclòs el sumari dels vuit números precedents de Canemàs, tota una demostració de la contribució d’aquesta publicació referent del pensament associatiu.
Per a més informació sobre la revista Canemas, feu clic aquí.
