L’any passat es va commemorar el cinquantenari de la publicació de ”Els altres catalans”, llibre d’assaig i reflexió sociològica escrit per Francesc Candel (Casas Altas 1925 – Barcelona, 2007). Arreu del país es van organitzar un gran nombre d’activitats en reconeixement de la gran transcendència d’aquest llibre i de la seva punyent actualitat. En efecte, la gran explosió demogràfica de la Catalunya del segle XX i del que portem del XXI s’explica en gran part pels persistents corrents migratoris que han fet que avui en dia un 40% de la gent que viu a Catalunya hagi nascut fora. En el seu llibre, Candel analitza l’impacte de les onades immigratòries que van irrompre a Catalunya, especialment durant les dictadures de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i de Francisco Franco (1939-1975). En aquesta darrera, a més, el Règim volia treure’n partit per tal d’anorrear definitivament la identitat catalana.
La possibilitat de plasmar el contingut d’Els altres catalans en un espectacle teatral va ser suggerida per Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, a Joan Soto en el curs d’un sopar literari celebrat en motiu del cinquantenari del llibre a l’Hospitalet de Llobregat. Als anys seixanta Baltà i Soto formaven part de col·lectius de joves compromesos amb la promoció d’activitats cíviques i culturals als seus respectius municipis, El Prat (Joventut Unida Pratenca) i l’Hospitalet (Alpha 63), havent contribuït a la presentació i difusió de l’assaig de Candel. Posteriorment van establir fermes relacions amb l’escriptor en l’àmbit polític o cultural.
Un cop acceptat el repte, Joan Soto i el seu equip van dissenyar el muntatge teatral que van intitular Candel, l’altre català. El text consisteix en un recull de fragments d’Els altres catalans, adaptats en forma de diàleg mantingut per diversos personatges que apareixen al llibre, amb la intenció de reflectir-ne els continguts més rellevants. S’hi intercalen dues històries escenificades d’altres obres de Candel, concretament de la novel·la Donde la ciudad cambia su nombre i, una gran part del text d’una narració breu inclosa al recull Trenta mil pessetes per un home titulada Com més t’estimo més t’apunyego. El nexe d’unió entre els diversos elements s’estableix mitjançant quatre personatges: en Francesc, el Candel, el Quico i la Maria amb els que es vol transmetre les reflexions i sentiments de l’escriptor, expressats des dels diversos angles de la seva polièdrica personalitat, tot reflectint el significat de denúncia i esperança en què es fonamenta la seva obra.
Un nombrós conjunt d’actors i escenògrafs provinents de diversos grups de teatre independent de la nostra ciutat participa en el projecte. Cal fer una especial referència a l’artista Ferran Soriano, autor del disseny dels decorats i del cartell, ja que es tracta d’un escultor i pintor de gran prestigi, les obres del qual es troben en diversos espais públics de la nostra ciutat i escampats en un bon nombre de països d’arreu del món. La seva implicació en el projecte es fonamenta en la gran amistat que l’uní amb Candel, que l’ha portat a ser un dels patrons de la Fundació Paco Candel, i al fet que des de fa molts anys viu a l’Hospitalet i se sent molt integrat en el seu entorn.
Aquest grup escènic ha adoptat el nom d’Amics d’Alpha 63 en senyal de tribut a aquella associació juvenil hospitalenca a la qual pertanyien els impulsors del projecte, com ja s’ha dit abans. Alpha 63, organització molt activa als anys seixanta i setanta, va ser portadora dels aires de renovació i contesta que corrien al llarg del país, i fou precursora d’algunes de les polítiques culturals més reeixides de la nostra ciutat. Una de les seves línies més destacades fou precisament el grup de teatre, el qual va posar en escena obres amb un fort contingut reivindicatiu social i cultural.
El Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CEL’H) és qui dóna la cobertura organitzativa al projecte, ja que l’entitat s’hi va sentir plenament identificada des del primer moment. Cal destacar el lligam personal i ideològic de Francesc Candel amb els fundadors del CEL’H i d’altra banda la condició de socis de l’entitat dels impulsors del projecte Candel l’altre català. També es compta amb el suport actiu de la Fundació Paco Candel, així com de la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet que ha cedit l’espai on s’han pogut fer els assajos durant gairebé un any. El fet que les representacions comencin al Centre Cultural La Bòbila de la barriada de Pubilla Cases, indret on van transcórrer algunes de les punyents vivències narrades per Candel, se li vol donar un valor simbòlic. Després les actuacions s’estendran a altres barriades, ben diverses, amb la voluntat d’arribar a un públic representatiu del teixit social de la nostra ciutat.
La reivindicació d’un escriptor que podria caure injustament en l’oblit, especialment per part dels joves, així com la reflexió, anàlisi, denúncia i propostes de futur per al nostre país són els motors essencials del projecte.
Candel, l’altre català, es representarà els següents dies:
24 d’octubre a les 19h i l’endemà, 25 a les 18h, al centre Cívic La Bòbila,
8 de novembre a les 19h a l’Auditori Barradas.
15 de novemrbe a les 18h al Centre Cívic Bellvitge.
21 de novembre a les 19h al Centre Cívic Santa Eulàlia.
Podeu descarregar-vos el document, amb tot el calendari d’activitats previstes al voltant de les representacions.
