La web cancal.cat permet als usuaris deixar constància de les cases amb el nom de can o cal que hi ha pel territori per tal de no perdre aquest patrimoni històric català.
Tal com defineixen els seus creadors CanCal és “el mapa interactiu on convergeixen tots els Cans i Cals”. És freqüent que sovint noms, malnoms o sobrenoms serveixen per identificar les cases, establiments, i en la llengua catalana això s’associa al can i al cal, és a dir, en qualsevol poble o ciutat ens hi podem trobar amb cases que són Cal Morros, Can Carreter o Can Coma, Can Camps… La web cancal neix de l’objectiu de l’artista Albert Gusi de “deixar constància de tot aquest patrimoni que ens arrela a la terra”.
Així doncs, els usuaris poden de forma particular i voluntària introduir els punts del mapa que tinguin com a referent un Can o Cal. A partir d’aquí, el punt queda registrat i amb l’ajuda de les administracions o institucions s’hi poden afegir imatges, vídeos, història i descripcions del lloc… “Actualment hem inclòs mapes d’altres anys, gràcies a l’arxiu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), així, podem veure l’evolució de la població i de lloc on hem ubicat el can o cal”, resumeix Gusi. A més d’aquest acord amb l’ICC que permet veure els mapes des de l’any 1945, Cancal.cat té un acord amb el Centre Excursionista de Catalunya, que permet la publicació de fotografies del fons fotogràfic de l’Estudi de la Masia Catalana.
Reptes de futur
“Estem molt contents, ja que la resposta per part de la gent és molt agraïda i sabem que hi ha grups de persones que publiquen i busquen els can i cal del seu poble, i d’entre els reptes de futur hi ha una major connexió amb els municipis, per tal de vincular més mapes i oferir més informació a l’usuari, i també donar major visibilitat als establiments que, tenint com a nom de referència un can o cal, apareguin a la nostra pàgina”, argumenta Gusi sobre el futur imminent d’aquesta pàgina que va néixer fa dos anys.
Albert Gusi, un artista que ha desenvolupat la seva obra fora dels museus, a través d’intervencions efímeres al paisatge, ha recuperat de l’oblit no només una particularitat de la llengua catalana, sinó una manera de relacionar-se amb el territori, i actualment, com indica la web, ja porten més de 2.100 noms registrats.
