L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pla Especial de protecció de la qualitat urbana a la ciutat, que portarà a aprovació definitiva al plenari del proper dia 26 de febrer. El pla, que inclou un catàleg de protecció arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona, pretén “protegir i preservar els comerços històrics de la ciutat que aporten valor patrimonial, identitat cultural i singularitat”. Barcelona en Comú comptarà amb els vots favorables de Convergència, que de fet, va ser la impulsora del Pla Especial sota el mandat de Xavier Trias el 2014. El projecte inclou mesures de caràcter econòmic i fiscal per ajudar 211 comerços emblemàtics de la ciutat. El catàleg d’establiments emblemàtics atorga el més alt nivell de protecció des del punt de vista patrimonial a aquests comerços, i complementa els plans especials de protecció del patrimoni i catàlegs actualment vigents a tots els districtes.
Però n’hi ha prou, amb aquest pla, per preservar tot allò que signifiquen els establiments emblemàtics a Barcelona? “Clarament, no”, respon l’advocat de l’Associació d’Establiments Emblemàtics de Barcelona, Josep Cruanyes, que explica a Tornaveu que “aquest pla només es preocupa dels aspectes estètics, el patrimoni material, però obvia totalment que en l’activitat d’aquestes botigues emblemàtiques hi ha un patrimoni immaterial que cal preservar, perquè forma part de la vida i la història de Barcelona”.
Des de l’Associació d’Establiments Emblemàtics -que ara forma part de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català “perquè el nostre objectiu és defensar el patrimoni immaterial de les botigues molt més enllà de la façana, sinó protegint-ne la seva activitat, els productes tradicionals i el servei als barcelonins”-, es lamenta que l’Ajuntament “no tingui en compte aquest valor patrimonial immaterial i es limiti a protegir l’estructura de les botigues però no la seva ànima”, explica Cruanyes.
De fet, aquesta entitat va promoure uns informes jurídics plantejant que dins del comerç, les botigues històriques aporten un valor extra a la ciutat, perquè “ofereixen uns productes d’activitat de llarg recorregut que formen part de la vida i la història de la ciutat i que aporten un servei específic, precisament per la seva trajectòria. I això només es fa protegint aquestes botigues d’acord amb l’activitat”. És per això que Cruanyes assegura que “el nou pla no serveix de res, i la prova és que mentre estava suspesa l’aplicació provisional d’aquest pla han desaparegut establiments com el colmado Quílez, la botiga musical Empòrium o El Indio”.
L’Associació d’Establiments Emblemàtics també recorda que els barcelonins que viuen al centre de la ciutat estan veient com desapareixen botigues que els donaven serveis i n’arriben d’altres que són cadenes. “Al final, el model de l’Ajuntament és el de la Roca Village, és a dir, una mena de parc temàtic modernista que després acull botigues de marques que no tenen res a veure amb la fesomia externa”, conclou Josep Cruanyes.
