Hi ha algunes manifestacions que tenen la capacitat d’aplegar de manera sistemàtica i habitual tots els accents de la nostra llengua. Malauradament, n’hi ha més aviat poques que siguin capaces de saltar-se les demarcacions autonòmiques i encara menys les estatals, essent com som en l’era de la globalitat.
La Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que enguany celebrarà la quaranta-sisena edició, té en l’origen una característica que la diferencia de les altres. Ja d’antuvi va ser l’expressió de la transfronteralitat, en una vila de la comarca del Conflent, que termeneja pel sud amb el Ripollès. Una vila que acollí l’any 1950 el primer Festival Bach que hi organitzà el nostre violoncel·lista universal Pau Casals i que, en certa manera, fou el germen de l’esborrar fronteres dins el nostre espai cultural, històric i lingüístic. En el cas de l’UCE, les circumstàncies històriques en marcaren el naixement: la revolta estudiantil del Maig del 1968 a França i la dictadura franquista a l’estat espanyol propiciaren que la iniciativa d’uns joves estudiants organitzessin aquell mateix estiu una sessió universitària d’estiu i que l’any següent, el 1969, s’organitzés la primera UCE amb la col·laboració de professors nord-catalans i sud-catalans. Aquella iniciativa ha arribat fins avui i és un exemple de perseverança i d’adaptació a les circumstàncies històriques i institucionals que hem anat vivint com a poble. Com a poble no circumscrit a una comunitat autònoma, sinó a un municipi italià, a un departament de l’estat francès, a cinc comunitats autònomes de l’estat espanyol i a un estat.
Per això, és tan important que, una vegada més, se celebri la Universitat Catalana d’Estiu, a la vila de Prada, i que hi acudeixin professors, alumnes i assistents d’arreu dels Països Catalans. En un any, el del tricentenari de la caiguda del Principat de Catalunya davant l’exèrcit borbònic, en què poden passar coses a Catalunya i que, d’alguna manera, fa que els altres territoris n’estiguin expectants.
Aquesta feina persistent al llarg dels anys, amb dificultats i facilitats, ha rebut el suport institucional i universitari. És important, doncs, informar que enguany l’Agència de Gestió d’Ajudes Universitàries i de Recerca concedeix 40 beques, per un 75 % de l’import de la matriculació i l’estada, a joves de 18 a 25 anys matriculats o prematriculats (en el cas dels que acabin de passar la selectivitat) en alguna de les universitats de la Xarxa Vives. El contacte dels nostres joves universitaris amb companys i professors del mateix àmbit cultural i lingüístic, en un marc de complicitats, és enriquidor i dóna una visió més ampla de la nostra realitat, una perspectiva que, independentment del grau de sobirania que assoleixi Catalunya per la seva banda, no s’ha de perdre mai.
