El referèndum d’Arenys de Munt és l’inici formal d’alguna cosa. Polítics de pes que sempre havien estat reticents a l’opció independentista comencen a parlar de la desafecció dels catalans envers Espanya. Un cop rebregat i masegat el darrer intent d’encaix amb l’estat espanyol (l’Estatut impulsat pel Parlament), un cop la crisi econòmica mundial ha fet més evident que mai l’espoli fiscal que els Països Catalans patim, un petit poble del Maresme ha inquietat pacíficament tot un Estat d’Europa. Gent de tota edat i condició ha anat a votar i s’ha manifestat perquè Catalunya esdevingui també un Estat de la Unió Europea, com Espanya. Els mitjans de comunicació espanyols han embogit amb una propaganda i una demagògia forassenyades i la fiscalia de l’Estat ha intentat impedir la consulta prohibint l’Ajuntament d’Arenys de Munt d’implicar-s’hi. I vet aquí que són les entitats civils que assumeixen el paper que les entitats públiques tenen privat d’assumir. És així com es construeix un país. És així com es construeix el futur.
