La revista Som ha publicat una expressiva fotografia d’Antoni Anguela ocupant la portada. Es tracta del número 290 d’una publicació que va néixer l’any 1979, com explica Robert Roqué en un sentit article que titula «Adéu amic», entre l’amistat i l’amor compartit pel sardanisme. Llicenciat en dret, Anguela ha estat el director de Som des de la creació de la publicació i Roqué la seva mà dreta; trenta-un anys que justifiquen aquestes paraules: «Mentiria si afirmés que aquest article no és un més dels que he escrit.» A continuació fa un repàs detallat de la trajectòria compartida a partir del moment que, havent obert un espai sardanista a la Universitat Catalana d’Estiu, van decidir posar en marxa la revista. El tàndem va seguir, encara que Antoni Anguela s’incorporés el 1981 al Servei de Promoció Cultural de la Generalitat que dirigia Pere Baltà, que fou qui el posà al front de la Secció de Cultura Tradicional. La primera tasca fou la secretaria del multitudinari I Congrés de Cultura Popular i Tradicional. D’allà passà a la direcció del Centre de Documentació i Recerca i acabà sent el cap de l’Àrea de Recerca, Conservació i Protecció del Patrimoni Etnològic.
Anguela ha estat un gran publicista del sardanisme. Ho féu des de les emissores de Radio Nacional, on feia del programa que presentaven Joan Lluch i Maria Matilde Almendros, i des de la premsa. Darrerament, malgrat el seu càrrec institucional, seguia informant des de COMRàdio, prosseguint la tasca de divulgació iniciada el 1975, quan es creà el Grup d’Informadors Sardanistes amb tot un conjunt d’amics que s’ocupaven d’impulsar el món sardanista en els diversos mitjans de comunicació.
Molts dels integrants del GIS continuen col·laborant a Som. En aquesta mateixa edició, hi trobem Jordi Puerto, Josep Vinaròs, Joan Gala, Antoni Torrent, Joan Domènech —que amb Roqué formen el consell de redacció que coordina Josep M. Puig—…, als quals s’ha unit una nova fornada: Damià Daviu, Glòria Boada, Jordi Rocas, Francesc Fonalledas… Tots han decidit retre a Antoni Anguela l’honor de la portada, de la mateixa manera que Tornaveu ha volgut enaltir-lo com un gran referent.
