La situació actual de la societat catalana, en la que interaccionen una multitud de circumstàncies i d’iniciatives de tota mena, pot fer que la confusió vagi prenent cos en el nostre poble. Hi ajuden, i molt, els desencisos provocats per l’actuació poc ètica d’alguns polítics i la desconfiança creixent en el comportament d’alguns partits.
Per una banda, la crisi econòmica i el tracte que Catalunya ha rebut i rep del Govern central no fa res més que empitjorar aquesta situació, tot i que, per l’altra banda, com a reacció, fa créixer el desig d’independència.
És per això que cal basar la nostra acció en uns fonaments doctrinals contrastats per la història, com són la Declaració Universal dels Drets de l’Home i la Doctrina Social de l’Església, en la confiança que aquests principis siguin rebuts pels nostres compatriotes com una aportació positiva encaminada a trobar camins coincidents de conducta que ens portin a un esdevenidor on imperi el respecte a la persona humana en la seva integritat, al dret d’autodeterminació del nostre poble i, en conseqüència, al bé comú, com és l’horitzó de la construcció de la nostra Pàtria en democràcia i en justícia social.
Cal prevenir el nostre poble que res no s’obté sense esforç. La cohesió social el requereix. Massa sovint només se sent parlar de drets però ningú no parla de deures -és evident que hem d’exigir els nostres drets però no podem negligir els nostres deures. La persona humana viu en societat i és dins aquesta societat que es forma el seu caràcter. Buscar el bé comú ha de ser el seu objectiu.
En efecte, tota persona arriba a aquest món formant part d’una família, que alhora està inserida, d’una manera natural, en un tot, el poble, que té la seva història, la seva llengua, la seva cultura, la seva religió. Amb la nostra col·laboració anem fent possible la transformació del nostre entorn. De vegades aquesta col·laboració es materialitza d’una manera inconscient però és desitjable és que es faci amb la voluntat lúcida de voler millorar-lo. Una acció personal esdevé comunitària quan es incorpora d’altres grups que volen objectius semblants.
I és precisament aquesta acció comunitària la que pot transformar la societat. Per això és tan important de fer pinya i de no dispersar les energies. El procés d’independència que Catalunya ha emprès fa que avui Catalunya bulli d’iniciatives i que encara cada dia en sorgeixin de noves. És cert que molta gent voldria saber com serà la Catalunya del demà però això no és possible de saber-ho a l’avançada perquè cadascú té el seu projecte, cada iniciativa té la seva pròpia visió, ben respectables totes elles, no cal ni dir-ho, però el que no podem fer és incórrer en l’error de la demagògia i del populisme, que consisteix en dir “com que aquest projecte de la independència no ens porta això o allò, o al contrari, perquè porta això i allò, no val la pena de defensar-lo”. Són coses que se senten a dir i que demostren una molt baixa formació política ja que cal saber que, en democràcia, cada opció podrà ser votada. Només el vot del poble determinarà el contingut de la Catalunya del futur. I és dins d’aquest nou contingut que les iniciatives es podran dur o no a la pràctica.
Tot aquest procés s’ha de dur a terme preservant la cohesió social en un clima de pau. Per construir-lo el nostre poble ha de practicar la justícia, la llibertat, la veritat, el perdó i la fraternitat.
