“Un home sol, és massa per un home sol”, aforisme de l’escriptor i poeta argentí, Antonio Porchia, nascut a Calàbria, que, com tota veritat radical, és a dir, que va a l’arrel, retrata molts aspectes. El tercer dia de debats de la 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades ha deixat clar que al llarg d’aquestes trobades s’han trencat diversos aïllaments desitjats o no.
Aïllaments conceptuals
En primer lloc, la sessió ha debatut sobre els confinaments conceptuals entre patrimoni, folklore i cultura popular. Guillem Soler, representant dels castellers, s’ha basat en la seva experiència com a llicenciat en etnologia: “Durant els meus anys de formació sempre hi va haver un desinterès per la cultura popular, relegada a l’àmbit dels folkloristes”. Roger Costa, tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat, ha expressat el seu escepticisme davant el procés de folklorització de la cultura popular, que té el perill d’excloure moltes manifestacions, optant per “punt de vista conservador de la cultura popular”. De forma conciliadora, Carley Williams, de la Universitat d’Aberdeen, ha proposat que s’estableixi el folklore a través de la definició de Patrimoni Immaterial Cultural que proposa la UNESCO. Superant les barreres conceptuals, Rafa Ossorio, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, ha suggerit la col·laboració institucional: “Tenim el repte d’introduir-nos a les universitats, i també en els processos de salvaguarda d’institucions públiques o òrgans privats”.
Col·laboració amb institucions
Sobre el pont entre institucions, Francesc Fabregat, director del servei de Festes i Participació Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona, ha destacat la iniciativa de fer del seu departament una plataforma de promoció i coordinació amb els ciutadans de Barcelona.
Centrant-se més en els aspectes econòmics, Lluis Puig, Director General de Cultura Popular, ha defensat que les entitats han de tenir certa autonomia econòmica, que els atorgui llibertat de moviments. Magdalena Tovornik, presidenta del CIOFF (Conseil International des Organisations de festivals de folklore et d’arts traditionelles), fruit de la seva experiència anterior com a alcaldessa de Maribor, la segona ciutat més gran d’Eslovènia, ha parlat de la importància de la cultura immaterial en els interessos que porten a milers de turistes a visitar les ciutats. “Perquè no podríem demanar un major retorn dels impostos procedents del turisme a les entitats culturals?, ha reflexionat.
Una cooperació a grans nivells
En el tram dedicat a les conclusions, Josep Parés, president de la Federació Catalana de Societats Musicals, ha parlat de la posició dels estats en la relació amb la UNESCO, on els interessos dels quals poden suposar un filtre. “Segons els models presentats en aquestes reunions, un bon exemple a seguir és la Regió Flamenca, on Bèlgica li dóna autonomia”. Aquesta qüestió ha aparegut regularment, dilluns Lluis Garcia Petit explicava la poca col·laboració dels representants del Govern francès a l’Assemblea General per incloure el Cantu in paghjella de l’illa de Còrsega a la Llista del patrimoni cultural immaterial que requereix mesures urgents de Salvaguarda, ja que la inclusió en aquesta llista era la demostració del fracàs del model cultural francès en una illa que depèn de la seva administració. En aquest sentit, Tavornik ha defensat el paper de les ONG acreditades amb la UNESCO, que poden ajudar en situacions com aquestes: “Cal que es reforci el contacte de les ONG acreditades amb la UNESCO. Trobades com aquesta de Santa Susanna, van en la bona direcció i cal que tinguin continuïtat anual o bianual”. De la necessitat d’anar plegats ha parlat també Guillem Soler, representant de les colles castelleres, ja que malgrat ser element reconegut per la UNESCO tenien “la sensació d’estar aïllats” davant els òrgans d’aquesta organització d’estats. La participació a la Conferència de diferents entitats o ONG que treballen en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial, tot i que no gaudeixen de l’estatus d’ONG acreditada per la UNESCO ha cridat l’atenció de forma positiva a Arantza Acha, del Centre UNESCO del País Basc. “Aquesta reunió ha servit per veure que no estem sols, un sentiment que de vegades en el voluntariat o associacionisme fa molt de mal”, ha considerat Josep Rafecas, president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.
La cinquena jornada de la 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades per al UNESCO ha continuat amb una visita a Barcelona, on set colles de la Federació de Colles de Falcons de Cataluya han aixecat figures conjuntes a la plaça Sant Jaume. Una actuació que ha precedit la recepció a l’Ajuntament de Barcelona.
