Reportatge

El Ball de Serrallonga de Montblanc (1872-1906)

Josep Maria Grau Pujol documenta les referències a la dansa a la capital de la Conca de Barberà

En el segle XIX, el Ball de Serrallonga era molt popular al Camp de Tarragona
En el segle XIX, el Ball de Serrallonga era molt popular al Camp de Tarragona

Entre els elements festius més coneguts a la vila Montblanc (Conca de Barberà), hi ha els gegants i nans, el ball de bastons, els torraires i el bestiari, en les darreres dècades s’ha fet un gran esforç en recuperar l’àliga, el drac, la mulassa, la cucafera i els diables, entre d’altres.

A la Festa Major montblanquina, en el segle XIX també s’hi representava el Ball de Serrallonga. El diari tarragoní La Opinión, del 31 de maig de 1876, en fa esment. Era un ball parlat que tenia molta anomenada a les viles del Camp de Tarragona. Sabem que el 1871 es ballava a Valls i a Vilallonga del Camp, entre el 1865-1892 a Reus, el 1894 a Alcover, per posar alguns exemples. A la capital governativa, segons el Diario de Tarragona, el 1886 s’hi remarca que durant les Festes de Santa Tecla, es van prohibir els balls de Serrallonga i de Dames i Vells, la seva alcaldia va denegar el permís al grup que prenia ballar-los, en considerar-los: “comparsas ridículas, poco dignas de una capital de provincia”. El cert és que l’impediment també s’havia fet extensiu anteriorment a altres llocs, com Alcover, quan el 1880, els regidors consideraren “que esta danza es ridícula en la manera de representarse e inmoral, por decirlo así, por los dichos que en el mismo se emplean”. Al darrera de ben segur hi podria haver la influència de les autoritats civils i religioses. Convindria resseguir les actes municipals de Montblanc, per si s’hi pot localitzar alguna referència similar d’aquest veto. En la preparació de les Festes de la Mare de Déu de la Serra, de començament del segle XX, en el setmanari La Conca de Barbarà, de l’onze de març de 1905, llegim que els pagesos assejaven de representar per la Festa Major, “lo ball popular de Sant Joan de Serrallonga”. Efectivament es representà el 1906, juntament amb el Ball de Sant Isidre, tal com s’escriu en la referida capçalera del tretze de setembre. Més endavant, el 27 de setembre de 1930, Mn. Pau Queralt i Gaya, sota la signatura “P.”, es lamenta “que ja fa 25 anys no hem vist més torres [torraires], ni els Balls de Serrallonga, ni de Sant Isidre, solament han resistit a l’embat del temps, els típics Balls de bastons, dels quals de tant en quant, ens ha estat grat poder-ho veure alguna mostra”.

 El 1927, en la Memòria de les missions de recerca de música instrumental i cançons populars, realitzades per Joan Tomàs i Joan Amades a diversos indrets, del tres de febrer al 29 de maig, per encàrrec de l’obra del Cançoner popular de Catalunya. El dia dos de març visiten Montblanc, en l’entrevista que fan a Isidre Riba Alós, de cal Balaguer, jornaler-pagès de la vila, de 36 anys, aquest recordava les tonades dels Balls de Bant Isidre i de Serrallonga, a banda és clar dels del Ball de bastons. Un altre folkorista que fa referència als balls montblanquins és Ramon Violant i Simorra. En el fons municipal de Montblanc, hem tingut la sort de trobar els noms dels qui participaven en el ball el 1872, tot just començada la Tercera Guerra Carlina, que s’allargaria fins el 1876, ens agradaria transcriure els seus noms i cognoms, per si els descendents es veuen identificats en la tasca que van empendre els seus avantpassats en continuar les tradicions montblanquines.

Segons podem comprovar hi havia 25 actuants, tots ells homes: Josep Abelló, Pere Carreres, Antoni Clofent, Sebastià Colom, Francesc Cortès, Josep Ferriol, Pau Fuguet, Francesc Folch, Joan Folch, Josep Folch, Josep Garriga Josep Grinyó, Joan Mestre, Josep Moix, Josep Palau, Josep Pallissó, Josep Porter, Joan Riber, Josep Sabater, Joan Salvat, Joan Solsona, Josep Torrelles, Joan Torroella, Francesc Vallbona, Agustí Vilella

Essent la societat montblanquina tant activa en festes, es podria plantejar la recuperació del Ball de Serrallonga? La vistositat dels vestits, el soroll dels trabucs i espases, de ben segur esdevindrien un bon reclam turístic, com a exemples es podrien imitar escenografies i músiques dels llocs que l’han preservat. A Vilafranca del Penedès el ball es va recuperar el 1980 i l’any 2015, hi havia almenys nou localitats a Catalunya que el mantenien. Més aprop, a la Selva del Camp, després de més d’un segle, es van recuperar els balls dels cercolets i de bastons, tot és proposar-s’ho, tenir ganes i cercar una bona colla d’emprenedors.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article