La 44ª edició de la Universitat Catalana d’Estiu s’ha celebrat amb tota la normalitat que el context econòmic ha permès. Escurçada d’un dia, ha tingut lloc del 16 al 23 d’agost, com sempre a la vila conflentina de Prada, a la Catalunya Nord. Les onze àrees de coneixement han impartit els cursos previstos, els tallers, els debats, els actes i les commemoracions han estat seguits amb interès pels assistents i pels mitjans de comunicació desplaçats a la capital del Conflent.
Dins la dificultat de resumir un programa extens i divers, hi ha hagut uns punts remarcables. Per exemple, la commemoració dels sis-cents anys del Compromís de Casp, que suposà un canvi dinàstic en la nostra història, només ha estat tractat a l’UCE (a l’Aragó se n’ha fet una lectura esbiaixada, com sempre).
A Prada s’han recordat figures cabdals amb la voluntat d’enllaçar les generacions, d’afermar el relleu, com ara Joan Fuster —tan important per al País Valencià—, Joan Sales —soldat, responsable dels Quaderns de l’Exili, gran escriptor i editor—, el filòsof Josep Ferrater Móra i l’escriptora Mercè Rodoreda —que, amb la novel·la La plaça del Diamant, trencà els límits coneguts de vendes en català—.
Els premis Canigó d’enguany anaren adreçats a l’expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall per la seva rellevància política i com a impulsor d’un espai de relació més enllà de les fronteres actuals, al científic i divulgador menorquí Josep Miquel Vidal i a l’Obra Cultural Balear en els seus cinquanta anys d’existència. Tant l’OCB com Vidal reben aquest premi en un moment d’ofensiva espanyola cap a la nostra cultura i la nostra llengua a les Illes Balears i els suposa un suport en la seva tasca de resistència i denúncia.
Un acte especialment rellevant i emotiu va ser L’exili a Prada —en record d’Heribert Barrera— en què l’historiador (i president d’ERC) Oriol Junqueras explicà l’exili i l’exconseller de la Generalitat de Catalunya Macià Alavedra, Montserrat Canyameres, Mercè Boronat i l’editor Ramon Gual explicaren la seva experiència d’exili, al costat de Pau Casals i Pompeu Fabra.
La via escocesa cap a la independència fou un altre dels punts d’atenció, en què es conjuguen moviments socials i voluntat política.
Amb la col·laboració de l’Ens de Comunicació Associativa, la cultura popular ha continuat tenint un paper central en els espectacles: l’Esbart Maragall, de Barcelona, féu una mostra de balls dels Països Catalans a la plaça de la vila; els gegants i grallers de Sant Andreu, també de Barcelona, es passejaren pel centre de la vila; el grup teatral de l’Associació Cultural Recreativa de Fals escenificà L’entrevista impossible; els grups La Mata Negra i La Canya d’Or interpretaren tota mena de música amb instruments tradicionals; la Cobla Casanoves féu participar tothom en la ballada de sardanes; l’associació teatral Analfabèlfica, de l’Alguer, féu una representació del Senyal del Judici (el Cant de la Sibil·la) a l’església de Sant Pere, indret que també acollí l’Orquestra de cambra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons i Carles Gumí, amb obres d’Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera, Lluís Benejam i Joaquim Serra.
L’UCE continua ben viva i exultant d’activitat en un any especialment difícil des d’un punt de vista econòmic. Cal esperar que tot s’adobi i que el futur Centre Pau Casals pugui obrir aquesta pròxima primavera, al servei de les escoles i del món associatiu, als peus del Canigó.
