Crònica del 3r dia del Fòrum dONG acreditades per la UNESCO
El tercer dia pot ser el primer, cosa que no funciona a la inversa. La 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades per la UNESCO després de l’acte de benvinguda del dissabte i la visita a la Patum del diumenge, ha iniciat aquest dilluns el seu tercer dia, primer dia de debats i taules de treball, que seran la dinàmica habitual fins dijous, on el component vivencial tornarà a agafar protagonisme, amb visites a un assaig dels Castellers de Barcelona, entre altres activitats.
El terreny de joc per aquests tres dies es divideix en dues sales que acullen els dos grups de treball. D’una banda, les ONG que acredita la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial Cultural, que han debatut aspectes organitzatius de la seva interlocució amb la UNESCO. De l’altra, experts i entitats no acreditades per la UNESCO, però que desenvolupen la seva feina en l’àmbit del patrimoni immaterial cultural, han participat en tres ponències al matí, i a la tarda s’han reunit en grups de treball, on, per exemple, han debatut sobre els avantatges i inconvenients de la Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial i sobre aquest mateix concepte. Tot això en un moment en què hi ha prou recorregut com per mirar enrere i analitzar els canvis sorgits en les expressions festives. “Moltes de les associacions i federacions tenen més de 150 anys d’existència, però observem en els últims trenta anys una renovació decidida i un nou dinamisme en els plantejaments i exposicions de les seves manifestacions”, ha exposat Josep Viana, president de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, en la ponència que ha servit per iniciar les activitats en el grup d’experts i entitats no acreditades per la UNESCO.
Prenent el relleu, Josep Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona, s’ha centrat en com s’ha desplaçat el concepte de cultura popular i tradicional pel de Patrimoni Cultural Immaterial. Es podria resumir amb la fórmula “el rei és mort, visca el rei!” o, el canvi de nom implica un canvi més profund? En la seva presentació (veure document adjunt), escrita a quatre mans amb Amadeu Carbó, president de l’Associació Cultural Joan Amades, Fornés ha resumit l’evolució de la festa a Catalunya; com després del règim dictatorial del general Franco, el poble va conquistar el carrer com a lloc públic, és a dir, “allò de què pot fer ús indistintament per qualsevol persona”. Des de la restauració (o reinvenció) dels gegants d’un poble, fins al procediment esdevingut a ciutats com Barcelona en què s’han creat noves tradicions com ara el corre-foc, hi ha un mateix esperit: “Totes aquestes manifestacions, independentment del seu recorregut previ, un cop aconseguit el procés lògic d’acceptació social tenen un denominador comú: exerceixen d’elements aglutinadors de la comunitat”.
Fent un pas més, aquestes manifestacions estableixen la seva litúrgia, és a dir, el procés pel qual a través de la repetició l’acte assoleix un significat entenedor per la comunitat. És aleshores quan les expressions que s’executen dins la festa són vistes des d’una altra perspectiva. “Les paraules identitat, llegat, tradició comencen a prendre el protagonisme a l’hora de descriure l’activitat que fan, sigui dansar, aixecar castells, plantar un maig, ballar un gegant”, exposa Fornés per acabar concloent que això culmina amb el canvi d’actitud que suposa aplicar el concepte de patrimoni. “Més enllà de pertànyer a les llistes que elabora la UNESCO, l’assumpció del concepte de patrimoni predisposa un canvi d’actitud: diverses iniciatives documentals, expositives, o de conservació d’elements són els indicadors d’aquest fet”.
Ja de ple en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial Cultural de la UNESCO, Lluís Garcia Petit, assessor de l’ENS i expert en patrimoni, ha ofert una sessió, també en aquest mateix grup d’entitats i experts en patrimoni, sobre els avantatges i els àmbits de la Convenció. Clarificant alguns conceptes (“el que la Declaració del Patrimoni Mundial es declara com a béns, en la Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial són els elements”), marcant el terreny de joc de la Convenció (“es necessita que les manifestacions hagin passat com a mínim d’una generació a l’altra per parlar de patrimoni”). En acabar la sessió de Petit, alguns dels assistents han preguntat sobre els beneficis que suposa a una manifestació cultural formar part de les llistes de la UNESCO. “No hi ha un benefici directe; quan un element és reconegut, el país que l’acull, que ha de formar part dels estats que hanratificat la Convenció, adquireix unes obligacions no només de preservació, sinó també de difusió i recerca i treball per dotar-lo de vitalitat. A més, els elements reconeguts per la Convenció també adquireixen la responsabilitat de difondre el concepte de Patrimoni Cultural Immaterial”. Malgrat l’amplitud i poca definició concreta d’aquests objectius, és cert, que molts elements reconeguts per la UNESCO, com els castellers o la Patum han vist com això té una influència que es tradueix de moltes maneres, “cosa que no entra en contradicció amb la Convenció, si es dóna en condicions de desenvolupament sostenible”.
Després d’una tarda de treball entre els dos grups, els participants han gaudit d’una actuació del grup Set de Màgia, de Sant Vicenç de Castellet. Abans però, els Gegants de Santa Susanna, exposats a l’entrada de l’hotel, han cedit l’espai als de Malgrat de Mar. Per donar la benvinguda a aquests gegants, la Colla dels Geganters i Grallers de Santa Susanna han tocat algunes peces emblemàtiques que han fet saltar els gegants dels dos pobles.
