Aquesta publicació, que ha assolit els cent números, és una conseqüència de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, un projecte impulsat per diverses federacions d’associacions. Un projecte que personalment considero exemplar perquè busca donar respostes a la realitat associativa catalana a partir de la suma d’esforços i que també potencia el món associatiu, cercant el denominador comú de tot aquest món.
El caire unitari del projecte té també un factor afegit, el de reflectir la diversitat del món associatiu, que és reflex alhora de la pluralitat de la mateixa societat catalana. Una diversitat que enriqueix i vivifica la nostra realitat.
Cal tenir en compte que l’associacionisme cultural és un dels principals actius de l’actual societat catalana. Tots sabem que Catalunya seria molt diferent –i en aquest cas quan dic diferent estic dient més pobra– sense aquest conjunt d’entitats i associacions. Per tant és de sentit comú i indispensable potenciar i donar a conèixer les activitats d’aquest món i difondre els valors que darrere d’aquetes activitats i d’aquest món sens dubte hi ha. En aquests sentit, a l’Ens no només publiqueu Tornaveu, aquests darrers anys heu estat desenvolupant tot un seguit d’accions i activitats a favor de l’associacionisme cultural. Des del primer Congrés de l’Associacionisme Cultural fins al reconeixement per part de la UNESCO com a organització no governamental acreditada per a exercir funcions consultives, passant per les implicacions i sinergies assolides amb el Banc de Continguts Culturals, per fer esment només de tres exemples.
A la gènesi de la publicació Tornaveu. Associacionisme i Cultura hi havia la constatació de la poca presència del món associatiu als mitjans de comunicació generals. I crec que amb encert, a partir d’aquí es va plantejar la necessitat de crear un portantveu que fes d’altaveu de moltes de les notícies i opinions que aquest món generava i que compensés el dèficit dels mitjans d’informació generalistes.
A banda dels avantatges d’ordre pràctic que pot tenir proposar un mitjà d’informació digital, sé que també estava en la intenció dels qui l’any 2009 van iniciar aquesta publicació fer-ho amb un mitjà de futur. Amb uns eines que enllacessin amb les noves tecnologies i que fessin palès una vegada més que el moviment de l’associacionisme cultural no és un fet del passat, propi d’altres èpoques, sinó una empresa amb projecció de futur i en plena sintonia amb els vents que bufen el segle XXI.
Crec que la publicació digital Tornaveu ha complert en escreix els objectius apuntats al primer número, convertir-se en el referent de la difusió i informació de l’activitat del moviment associatiu català, i també en espai d’opinió i reflexió d’aquest moviment. Heu aconseguit ser, com titulàveu a l’editorial d’aquell primer número, “la veu de l’associacionisme cultural”. Enhorabona.
Tot i això, com bé sabeu no ens podem adormir complaguts en el cofoisme i cal estar sempre atents a millorar i afinar els instruments que tenim a mà. No dubto que en sou conscients i que ho fareu. Tornaveu té encara molt de recorregut i en un futur ha de continuar essent una eina de primera magnitud.
Gràcies per aquests cent números i que en siguin uns quants centenars més.
