Ha nascut Canemàs: Revista de Pensament Associatiu, impulsada per l’Ens de Comunicació Associativa. Es tracta d’una revista d’assaig que pretén aprofundir en el fenomen associatiu a casa nostra i en la cultura popular i tradicional que s’hi lliga. Abans que el possible lector li vingui al cap la primera pregunta inevitable, el títol de l’editorial del primer número se li avança: «Una revista d’assaig al segle XXI?» I és que en la societat de la pressa, de les noves tecnologies que no ens deixen viure (som localitzables en tot moment, telefònicament i per escrit), potser és necessari que hi hagi un espai sense cobertura, que aturi l’aqueferament que ens agullona.
La revista Canemàs, d’aparició semestral, és constituïda pel mateix consell de redacció de Tornaveu i, per tant, en certa manera n’és el complement.
Canemàs s’estructura en un cos d’articles i estudis de deu a catorze pàgines cadascun (en el primer número n’hi ha nou), en un apartat de cròniques (dues) i de ressenyes (dues) i en una entrevista central. Són formats que menen a la reflexió i a l’opinió (els articles i l’entrevista) i a la informació (les cròniques i les ressenyes). Si la voluntat de la revista és parlar i reflexionar sobre el fenomen associatiu —que tant ens singularitza com a cultura a Europa—, l’àmbit de reflexió són els Països Catalans, més enllà de les traves administratives que interfereixen en la nostra realització cultural, lingüística i, és clar, associativa. En aquest sentit, al primer número trobem un article de Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana («De l’associacionisme cultural i els centres d’estudi»); un text de la historiadora valenciana Elvira Asensi («Música i associacionisme: el cas de les bandes valencianes»); una visió des d’Eivissa del lingüista Bernat Joan («Associacionisme i cultura popular a Eivissa i Formentera»); un article de Jordi Fernàndez-Cuadrench sobre la Catalunya del Nord («La cultura catalana i els seus reptes a la Catalunya del Nord»); una crònica de Carlo Sechi sobre l’Alguer («L’associacionisme cultural a l’Alguer»); i la ressenya de la novetat editorial «Les organitzacions de reivindicació catalana a Catalunya Nord: 1960-1981», publicada per l’editorial conflentina Terra Nostra. Al costat d’aquestes aportacions hi ha també articles centrats a Catalunya: «Els cors de la Barceloneta» de Josep M. Solé i Soldevila, «Formes de sociabilitat i renovació musical a través del cant coral a Catalunya» de Jaume Carbonell i Guberna, «Radiografia de l’associacionisme cultural a Catalunya» de Lluís Sàez i Giol, la crònica «Jornada a Tremp sobre cultura popular i tradicional del Tercer Congrés Catalanista» de Glòria-Mireia Montanyà i la ressenya del llibre «Valors tous en temps durs: la societat catalana a l’Enquesta Europea de Valors de 2009». Hi ha altres textos més genèrics, com «Identitat i cultura en el món contemporani» de Xavier Filella i Pla i «L’associacionisme popular festiu» de Bienve Moya. L’entrevista d’aquest primer número és feta al sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Salvador Cardús.
La revista té un format de 24 x 15,5 cm, com de llibre, imprès austerament a dues tintes, i amb un disseny interior que juga amb imatges en blanc i negre, interessants, que desenvolupen el sentit literal, sinonímic i figurat del títol, Canemàs.
Canemàs té la voluntat d’afegir-se a la tradició escassa de revistes d’assaig en català. Tenim la Revista de Catalunya (del 1924 i represa d’ençà del 1986), ara en dificultats, Qüestions de Vida Cristiana (del 1959 ençà), o Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (del 1988 ençà). Caldrà veure si, de mica en mica, número rere número, som capaços de crear entre tots —lectors i autors— un espai de reflexió sobre el fet associatiu que relligui des del pla teòric el canemàs de la nostra cultura viva, de les associacions i les iniciatives que, al capdavall, ens diferencien com a poble.
Us podeu subscriure a través de la butlleta (preu: 12€ anuals). Cal enviar-la a:
Ens de Comunicació Associativa,
Pl. de Víctor Balaguer 5, 5è,
08003 Barcelona
Telf. (34) 93 269 10 42
