El passat 5 de desembre va morir Josep Bastons, una de les persones més rellevants del món de les havaneres de les últimes dècades. Va ser un dels fundadors del grup Peix Fregit, i compositor de gran quantitat d’havaneres de diversos lletristes, com “Mariner de terra endins” o “Lola la tavernera”. Tapisser per tradició familiar i músic per vocació, marca un punt d’inflexió en la música marinera i de taverna a Catalunya.
Des de ben petit que el seu pare li va inculcar l’amor per la música. A setze anys va cursar estudis de solfa, iniciant la seva trajectòria al Casal Popular de Palafrugell, el seu poble natal. Un dels seus grans mestres i referent va ser Frederic Sirès, autor de la coneguda havanera “La gavina”, amb qui també va establir una forta amistat. L’Orquestra Maravella el va integrar com a vocalista el 1954, que va haver de combinar amb la feina com a tapisser. Dos anys després va ser un dels fundadors de la Cobla Orquestra Costa Brava. També va formar part de l’orquestra Maurice Rigole i del Conjunt Tropicana.
Al llarg dels seus noranta-sis anys va rebre diversos reconeixements. El 2005 va rebre el premi Peix Fregit de Palafrugell per la seva trajectòria musical. El 2016 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Honor de Palafrugell.
A més, fa sis anys, el món de la música el va reconèixer amb el disc L’home de la guitarra, on diversos artistes van versionar les seves havaneres en homenatge a la seva llarga i prolífica trajectòria.
Un llibre sobre les primeres havaneres de Catalunya
Aquesta mateixa setmana, l’editorial Rafael Dalmau Editor ha publicat un llibre titulat: Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen. La publicació és obra dels musicòlegs Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Josep Gay, que redescobreixen les primeres havaneres catalanes, que van arribar abans de la Guerra d’Independència de Cuba.
Els autors parlen dels pescadors, obrers, cantants i músics de carrer com a difusors de les havaneres, que parlaven de la guerra, dels soldats catalans i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Eren cançons ballables, sobretot conegudes com a “americanes”. Tenien un ritme cadenciós que intensificava la intimitat de les parelles i, per això es va associar al pecat i a les actituds rebels.
El 1881 la primera representació de l’òpera Carmen a Barcelona va posar de manifest que els ritmes d’havanera que exhibia la protagonista dalt de l’escenari eren coneguts pels catalans des de feia dècades.
Es pot adquirir aquí.
