La cantada d’havaneres de Palafrugell s’ha convertit en un jornada icònica del panorama musical català. Segons dades auditades, mig milió de persones acostumen a seguir, a través de diferents mitjans, aquest concert tan característic de la Costa Brava. Per celebrar aquesta salut de ferro, l’Ajuntament de Palafrugell i el Departament de Cultura han unit esforços per commemorar el cinquantè aniversari de la primera cantada (1966). L’organització, encapçalada per la coordinadora del programa d’actes Sílvia Beleña, ha volgut donar cabuda als actes no purament musicals vinculats a l’havanera. Seguint aquesta filosofia, s’ha estructurat el conjunt d’activitats en cinc àmbits: editorial, documental, popular i cultural, gastronòmic i turístic, i musical.
Entre els principals objectius d’aquesta celebració, destaca la voluntat d’exportar el gust per les havaneres a perfils socials i comarques que n’han viscut allunyats. La creació de la tapa “La habanera”, elaborada per Joan Roca (Celler de Can Roca), o bé d’un gelat que respon al gust del cremat, vol ser una manera original de complir aquesta tasca. En la mateixa línia, s’ha acordat un pacte de col·laboració amb les quatre diputacions catalanes per celebrar un concert a cada província: el 24 de setembre a l’Auditori de Girona, el 29 de Setembre al Palau de la Música l’1 d’octubre al Teatre Ateneu de Tàrrega i el 2 d’octubre a l’Auditori Pau Casals de El Vendrell.
Entre el passat i el futur
La 50 Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell retrà homenatge als impulsors de la primera trobada. La reedició del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, tant important per la recuperació i consolidació dels concerts, vol recordar figures tant importants com Francesc Alsius, Joan Pericot, Frederic Sirés i Ernest Morató. Una exposició itinerant, que recorrerà Girona, Perpinyà i Palafrugell entre el 16 de novembre i el 17 de juliol de 2017, servirà per recordar l’actuació dels grups Port-Bo, el Grup Bergantí, Cavall Bernat, Els Pescadors de l’Escala, Peix Fregit i Terra Endins, en l’edició inaugural.
La Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Populars pretén aprofitar l’avinentesa per reflexionar sobre el futur de les havaneres, reconegut com “un gènere indispensable per a les sessions de ball i central als cants de taverna”. Quim Manyós, responsable del 1r Simposi Càstor Pérez. Havaneres: contextos sonors, gènere i exportacions, presenta el simposi com una oportunitat per abordar les havaneres des d’una perspectiva més científica. Les havaneres són cantades en molts llocs i de formes molt diferents, i el nostre objectiu és explorar-les”, apunta. El simposi, que es celebrarà a Palafrugell el 21 d’octubre, comptarà amb les intervencions del músics Jaume Arnella, Antoni Mas i Oriol Oller, i dels estudiossos Joaquim Rabasseda, Gianni Ginesi, Ibán Martínez i Jaume Ayats, entre altres.
