Tornaveu
Vuit propostes de cultura popular per viure La Setmana del Llibre en Català

Amb la xifra rècord de 287 expositors i més de tres-centes activitats, La Setmana és una excel·lent oportunitat per remenar, trobar i descobrir lectures –ja siguin novetats, reedicions o clàssics–, i per gaudir de converses amb autors i il·lustradors i editors, concerts i recitals, itineraris literaris, tallers i altres activitats culturals. A Tornaveu hem seleccionat vuit propostes que no us podeu perdre.

1. Jaume Arnella, artesà de cançons

El músic i romancer Jaume Arnella ha celebrat vuitanta anys i aquesta efemèride li va servir d’excusa al periodista Ferran Riera per publicar la seva biografia (Edicions Sidillà). A través de llargues converses amb el músic, i també amb una bona pila de col·legues i companys de viatge, Riera traça el perfil del cantant –també creador de més de 350 romanços, impulsor del festival Tradicionàrius i recercador de cançoner popular, entre moltes altres coses– i un retrat sobre aquells anys decisius que van marcar la revifalla de la música tradicional i de la cultura popular a Catalunya en plena dictadura franquista i al llarg de la transició democràtica.

Ells dos estaran a La Setmana l’11 de setembre (13.15h) per presentar el llibre. Els acompanyaran els músics Carles Belda i Adrià Cortadellas.

2. El Rector de Vallfogona i Josep Vallverdú a ritme de rap

En el marc de la doble commemoració del Rector de Vallfogona i de Josep Vallverdú, la Institució de les Lletres Catalanes organitza el 16 de setembre una slam poeticomusical amb el títol Ens faltaran llorers. Els grups de rap 31 FAM i Bounce Twice recitaran i rapejaran peces dels dos autors. Amb format de batalla, el públic haurà de decidir quines interpretacions els han agradat més.

A més, en l’expositor d’Edicions Morera podeu trobar una edició facsímil de les Narracions populars que Joan Amades va publicar el 1938 en què recollia un centenar d’aquelles llegendes i rondalles. L’obra respecta les il·lustracions i l’ortografia de l’original i està comentada i revisada per Antoni Serés, un expert de l’obra d’Amades i conservador del fons documental del folklorista.

3. Matí de tradicions mallorquines

El 17 de setembre podem fer un viatge a Mallorca sense moure’ns de Barcelona. El lingüista i glosador Felip Munar i el fotògraf Miquel Riutort presentaran Festes, tradicions i costums a Mallorca (Documenta Balear). Fruït d’anys de treball, el llibre reuneix prop de dues-centes fotografies, acompanyes per les paraules i gloses de Munar, que mostren el ric calendari festiu de la illa: les festes de primavera, com les de Pasqua i Sant Jordi; les d’estiu, amb Sant Joan i els dimonis; les fires de tardor i Tots Sants, i les de l’hivern, com les festes Sant Antoni. L’acte comptarà amb l’actuació dels glosadors mallorquins Mateu Matas ‘Xurí’ i Macià Ferrer ‘Noto’.

4. Les aventures d’en Massagran

Abans que Tintin, en Massagran ja viatjava pels llocs remots del món i superava s amb enginy i determinació tot tipus de peripècies, fins i tot les més inversemblants, i feia riure el lector amb les seves ocurrències i la seva atrevida ingenuïtat.

Ara l’editorial Combel recupera en tres volums de col·leccionista els 15 àlbums il·lustrats d’aquest clàssic de la literatura catalana que primer (a partir del 1910) va aparèixer en forma de novel·la a la revista En Patufet (escrites per Josep Maria Folch i Torres), i després va saltar al còmic, amb guió de Ramon Folch i Camarasa i les il·lustracions de Josep Maria Madorell.

El periodista Xavier Graset, que n’ha fet el pròleg; Oriol Izquierdo, president de la Fundació Folch i Torres, i Noemí Mercadé, directora editorial, presentaran els dos primers volums a La Setmana el diumenge 10 de setembre (16h). Per descobrir el tercer i darrer àlbum haurem d’esperar fins a l’any 2024.

5. Ous que ballen i troncs que caguen torrons

Sovint necessitem que algú vingui de fora per adonar-nos de les nostres estranyeses i peculiaritats. Claire Smedley, escocesa de naixement i catalana d’adopció, i la il·lustradora Eva Santana publiquen Són bojos, aquests catalans (Cossetània). Amb humor i sorpresa repassen coses tan nostres com la tradició de fer ballar ous per Pasqua o de picar troncs per Nadal, la nostra dèria pel foc o el fet de tenir per símbol nacional un burro. A més de les peculiaritats de les tradicions catalanes, hi tracten algunes curiositats de la nostra llengua, pinzellades de la història de Catalunya, persones i personatges destacats, etc., tot amb bones dosis d’humor i d’ironia.

6. “Tengui, falti. Tengui, falti”

Els cromos no són només cosa de nens. Així ho explica l’historiador i col·leccionista Josep-Manuel Rafí en La febre dels cromos, una obra exhaustiva, amena i molt visual que explora el segle i mig d’història dels cromos i l’autèntica revolució que van causar en la societat. Hi trobarem des dels primers cromos de picar, de procedència francesa, fins als grans àlbums que van servir com a finestra a oberta a “tot el món conegut”, des de viatges, conflictes bèl·lics, estrelles de la literatura i del cinema o regles dels esports. L’obra posa el focus en la casa de xocolates Boix, una de les pioneres a entendre la importància dels cromos com a element publicitari. El llibre parla d’història, d’art, de disseny i publicitat, de col·leccionisme, i és un retrat sociològic d’una època i un viatge per la nostàlgia.

L’autor hi serà el dia 11 a les 12h per signar exemplars i xerrar amb els lectors a l’estand de l’editorial Comanegra.

7. Llegendes andorranes

En l’espai de La Setmana dedicat a les lletres andorranes, el 16 de setembre (13.15h), l’escriptora i periodista Noemí  Rodríguez presentarà Llegendes d’Andorra (Anem editors). L’obra, dels autors catalans i residents a Andorra Àlvar Valls (Premi Joan Crexells 2020) i Roser Carol, recopila cinquanta-sis llegendes que apropen al lector a la rica tradició folklòrica del Principat. Les han agrupat per temàtiques, que van des de la fundació del país i el mite de Carlemany, fins a relats que parlen d’amors i desamors, passant per miracles, bruixes, dimonis i encanteris, éssers i fets fantàstics, feres de la muntanya, herois i antiherois, etc.

Com expliquen els autors, “conservar les velles llegendes en el món d’avui no és una tasca inútil (…) Són una eina que ajuda a comprendre l’ànima d’un poble i que contribueix a explicar el solc que aquest poble ha imprès al llarg del temps”.

8. Històries de castells

Els castellers més joves tenen dues cites per La Setmana. La primera, serà la presentació de l’àlbum On és l’Estel·la? Una història de castells, il·lustrat per Xevidom i que publica Comanegra. L’Estel·la és en aquesta ocasió una castellera de pedra picada que viatja a algunes de les grans fites castelleres: una Festa de la Candela a Valls del segle XVIII, el primer castell de nou el 1851, el primer Concurs de Castells a Tarragona o a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92. El llibre està impulsat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i compta amb la col·laboració de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller.

A més, els Castellers de Sants visitaran La Setmana per celebrar els seus 30 anys i presentaran El secret de la faixa (editorial Mediterrània), amb textos de Biel Duran i il·lustracions de Toni Galmés.

Les dues presentacions seran el 16 de setembre (a les 12h, a la 13h i a les 19h).

Més notícies
De com les anècdotes del Rector de Vallfogona s’han tornat a publicar
Notícia: De com les anècdotes del Rector de Vallfogona s’han tornat a publicar
Comparteix
"El Rector de Vallfogona. Narracions populars per Joan Amades" serà presentat el 29 de juliol a Vallfogona de Riucorb
'La febre dels cromos' travessa la història des de l'últim terç del segle XIX fins als nostres dies
Enfebrits pels cromos
Notícia: Enfebrits pels cromos
Comparteix
Josep-Manuel Rafí publica 'La febre dels cromos', la primera gran història sobre aquest fenomen a Europa i a Catalunya

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa