Els 600 anys de tradicio gegantera a Barcelona, les biografies de Jaume Arnella i del rector de Vallfogona o un viatge per la història dels calendaris i almanacs tradicionals. Són algunes de les novetats i propostes literàries que podem trobar aquest Sant Jordi.
Barcelona gegantera
Nico Alonso. Ajuntament de Barcelona
Amb més de 500 pàgines i 800 imatges, el llibre repassa 600 anys de tradició documentada dels gegants a la ciutat de Barcelona. L’obra, fruit d’un exhaustiu treball de recerca, no només es fixa en les figures sinó que –com apunta el seu subtítol, Història d’un moviment popular contemporani– posa l’accent en les colles i en les persones que fan possible aquesta tradició. Inclou un interessant capítol, ‘Gegants de barri’, que aborda el moviment geganter des de la democràcia, amb una mirada antropològica i política, per analitzar com els gegants van ser utilitzats tant pel poder polític i religiós com per les classes subalternes i protagonistes de les vindicacions nacionals i les llites veïnals.
El llibre es complementa amb un web que incorpora entrevistes i testimonis de desenes de persones, i els vídeos dels balls de tots els gegants i gegantes de Barcelona i la seva anàlisi coreogràfica.
Jaume Arnella, artesà de cançons
Ferran Riera. Edicions Sidillà
El músic, cantant i romancer ha celebrat 80 anys amb nou disc, un concert i també amb un llibre biogràfic escrit pel periodista Ferran Riera. A través de llargues converses amb el músic, i també amb una bona pila de col·legues i companys de viatge, Riera traça el perfil d’un dels pilars de la música popular als Països Catalans en les darreres dècades, des dels anys seixanta, quan va agafar embranzida el moviment del folk a través de l’escoltisme i el cristianisme de base, fins a la creació del festival Tradicionàrius i la seva tasca com a recercador de cançoner popular i cronista i creador de més de 350 romanços.
100 mots curiosos del català
Pau Vidal. Cossetània
Des de la A d’afonar (enfonsar) a la X de xanxejar (fer broma), passant per andamis (manera pròpia de caminar de cadascú), corcorcar-se (consumir-se de neguit o d’angúnia), escamarlar (eixamplar els dits de les mans o les cames; per això mateix va donar nom al crustaci, que obre els seus braços), fumerri (ganes de fumar, o també persona molt fumadora), patufet (que té origen en mots com petit, pet) o pròssia (desgraciat). Són algunes de les paraules exòtiques, evocadores, amb sonoritat, amb sentits enganyosos i formes divertides que ha recollit Pau Vidal. El filòleg, divulgador i traductor explica el seu significat, també l’origen, similitud amb altres mots, l’ús, l’abús i el desús de moltes elles, per demostrar que la llengua va més enllà de les paraules. El llibre inclou dues paraules inventades: una és tocom, “inventada pels filòlegs de l’IEC”, i una pel mateix autor, que convida als lectors a descobrir-la.
Instruments de música tradicionals
Anaís Falcó. Brau edicions
Sense deixar l’àmbit musical, la violinaire, cantant i etnomusicòloga Anaís Falcó explora en aquest llibre publicat l’any passat el patrimoni sonor popular dels Països Catalans. L’autora analitza les diferents tipologies dels instruments de vent, de corda, de percussió, i fins i tot dels considerats com no-instruments –per exemple, la campana o els xiulets, i també aquells que podem fer amb el nostre propi cos–, explicant-nos-en el context, l’origen i la seva història, les crisis i les revifalles, les diferents classificacions entre elitistes o urbans i populars o rurals, les funcionalitats passades i actuals, els caràcters identitaris… El diumenge 23 (de 16-20h) presentarà el llibre a Sabadell (Racó del Campanar).
Francesc Vicent Garcia, poeta barroc
Enric Querol. Rafael Dalmau, editor
Dins de l’Any del Rector de Vallfogona, que commemora els 400 anys de la mort del gran literat i poeta del barroc i figura llegendària, que forma part de l’imaginari col·lectiu català, el filòleg Enric Querol publica la seva biografia actualitzada. Amb el llibre ha volgut trencar els mites que envolten al personatge, fer tabula rasa i reescriure la seva vida en base a documents sòlids. Querol recull l’episodi de la suposada trobada a Madrid amb Lope de Vega i ens descobreix que el viatge es va produir, va ser el 1622; el que no es pot demostrar la trobada i tampoc que allà l’enverinessin.
Per no perdre el temps
Amadeu Carbó i Norbert Tomàs. Edicions Morera
Presentat abans en format exposició i convertit ara en llibre, Per no perdre el temps és un viatge per la fascinant història dels calendaris i almanacs tradicionals, unes publicacions que, durant el segle XIX i bona part del XX, van esdevenir veritables best-sellers de l’època. El llibre repassa la història, des d’aquell primer Llunari de Granollacs fins a l’actualitat– i la seva gran riquesa temàtica (hi agrícoles, religiosos, instructius i morals, literaris, polítics, satírics, filosòfics, etc,), narra anècdotes i curiositats, i analitza els actors que intervenien en el circuit comercial, posant en valor un gènere editorial que, en gran mesura, ha passat desapercebut en la historiografia. Els autors presentaran el llibre el dijous 20 abril (a les 20h) a la Casa dels Entremesos de Barcelona.
La sardana en vers
Entitat Sardanista de Sant Cugat
Amb motiu de Sant Cugat com a Capital de la Sardana (del 18 de març 2023 fins al 10 de març de 2024), l’Entitat Sardanista del municipi han recollit una trentena de poemes relacionats amb la sardana i els sentiments que a tots ens desperta quan l’escoltem i quan la ballem. Tots són poemes inèdits fets desinteressadament i expressament per aquest llibret per autors vinculats amb el sardanisme, excepte tres textos, escrits per persones que han acompanyat a l’Entitat sardanista de Sant Cugat. El llibre es presentarà divendres 14 d’abril (19 h) al Museu del Monestir.
Els Gegants del Pi. L’origen de la cançó
Geganters del Pi i Sebastià Serra. El Cep i la Nansa
Segur que tothom coneix la cançó del Gegant i la Geganta del Pi, que ballen pel camí i la ciutat. Però segurament pocs d’ells saben el seu origen. El conte convida als petits lectors a descobrir-lo, i a la vegada viure una aventura trepidant amb una colla de cinc amics per la història de Barcelona i de les seves tradicions. Per les seves pàgines desfilen personatges de l’època com el Baró de Maldà o un simpàtic flabiolaire que ha perdut l’instrument. A càrrec de diversos membres de l’associació d’Amics dels Gegants del Pi (Nico Alonso, Laura Anton, Pau Garcia i Roger Herrera), amb Sebastià Serra, que ha donat vida a la història gràcies als seus dibuixos plens de detalls.
El xumet de foc
Amadeu Carbó (text), Xavier Iborra (il·lustracions). El Cep i la Nansa
Un conte per als més petits sobre dos dels protagonistes de les festes majors, els dracs i diables. El llibre és el primer de la nova col·lecció FesTons!, la col·lecció de la Festa Major dels més petitons.
