Són històries d’amor, de màgia, de terror o d’humor, poblades amb gegants, dracs, castells, valents cavallers, senyors cruels, pagesos avariciosos i pastores enginyoses, situades sovint en els temps convulsos de l’ocupació musulmana, i que exploren els límits entre el món real i l’imaginari. Amb una escriptura àgil i propera a l’oralitat, en format de textos breus i acompanyada per les il·lustracions de David Granato, Miquel Martín aconsegueix encomanar al lector la seva pròpia fascinació pel món de les llegendes, un gènere en el qual, com va comentar una vegada l’escriptor Pep Coll, hi sol haver «més saviesa amagada, en clau fantàstica, que no a vegades amb sistemes filosòfics».
El llibre és també una reivindicació de la nostra mitologia i fantasia, enfront de les llegendes alienes que sovint les eclipsen, i ens permet redescobrir pobles i viles que probablement haurem recorregut sovint, però que ara ens sembla que en sentim el seu nom per primera vegada.
