1. Àlbum Clavé
Anna Costal i Fornells. Departament de Cultura
Oferir una mirada nova i més completa i real sobre la figura d’Anselm Clavé i trencar amb la seva imatge de geni romàntic. Són alguns dels propòsits que van guiar Anna Costal a l’hora de concebre aquest Àlbum Clavé. Produït per la Generalitat de Catalunya, el llibre no està plantejat com una biografia convencional o un recull d’estudis acadèmics, sinó que és una obra coral, construïda amb les aportacions de diversos autors, i també multidisciplinari, reflectint el caràcter polifacètic del mateix Clavé, que va ser músic, compositor, poeta, activista, etc. Són 23 capítols que ens apropen als familiars, amics, coneguts i també enemics de Clavé, i a totes aquelles persones amb qui Clavé va teixir vincles per poder tirar endavant els seus projectes, des dels germans, Terrades, Monturiol o Cerdà fins a Richard Wagner, Pep Ventura, Güell o Pi i Maragall.
2. 100 coses que cal saber de la cultura festiva popular catalana
Bienve Moya-Domènech. Cossetània
El folklorista, activista, gestor cultural i escriptor Bienve Moya ofereix un viatge a través del calendari festiu popular actual català, dels anys setanta del segle passat –coincidint amb represa, amb la democràcia, de moltes de les velles activitats– fins avui. Amb un to amè i divulgatiu, 100 coses recull un centenar d’elements del nostre patrimoni festiu, els balls (de bastons, de pastorets, gitanes, a plaça, etc.), castells, bestiari festiu, les festes major i celebracions més singulars arreu dels Països Catalans, des de la Patum de Berga, l’Os del Vallespir, el Carnaval de Sitges, el Corpus de València o Sant Joan a Ciutadella. També inclou un darrer apartat dedicat a la gastronomia, amb les coques i pastissos vinculats amb les celebracions. Com remarca Manuel Delgado en el pròleg, el recorregut evidencia que el canvi ha estat un element comú a totes les festes, inclús en les més tradicionals, i que “rara és aquella tradició, entre les que creiem més nostrades, que no ens hagués arribat de fora un dia”.
3. Contra la gravetat. La filosofia dels castellers
Kevin Prados. Arpa Editores
El filòsof casteller dels Nens del Vendrell Kevin Prados publica Contra la gravetat. La filosofia dels castellers, unassaig que entrellaça filosofia, memòria personal i mirada cultural i que s’apropa al món casteller des d’una nova perspectiva. L’autor rebutja la idea dels castells com un espectacle o una competició, i defensa que estan més a prop de la tragèdia grega, una l’epopeia romàntica o performance moderna, i són “una obra d’art viva”. En l’esforç col·lectiu, el risc assumit i el contacte físic hi emergeixen valors com l’altruisme, la responsabilitat, el coratge i una idea de comunitat, constituint un gest de resistència en una societat individualista. L’autor ha assessorat la sèrie d’HBO Pubertat, creada i dirigida per Leticia Dolera, qui signa el pròleg.
4. Nens del Vendrell: cent anys en cent actuacions
Pere Ferrando Romeu i Alfonso González Bondia (Coordinadors). Cossetània
Una altra proposta castellera ens arriba des dels Nens del Vendrell, que enguany celebren cent anys d’activitat interrompuda. Per commemorar aquesta gesta, els autors han volgut explicar la seva història a través de cent de les seves actuacions més destacades: “N’hi ha d’èpiques, que transcendeixen la mateixa colla per esdevenir moments clau en la història dels castells; d’altres de desencisadores, fruit dels episodis que ha hagut de viure la colla, i també algunes viscudes amb l’íntima satisfacció de saber què representen per als Nens”.
5. Dona i rondalla: estudis des d’una perspectiva de gènere
Carme Oriol i Emili Sampere (eds). Editorial Reincherberg
Els investigadors Carme Oriol i Emili Sampere, responsables de l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, coordinen Dona i rondalla, un assaig coral que convida a rellegir les rondalles meravelloses tenint en compte com s’hi construeixen i s’hi transmeten les imatges de la dona. Després del pròleg d’Oriol, que fa una aproximació als estudis sobre el gènere en el folklore, l’obra recopila vuit treballs a càrrec d’altres tants autors provinents del món acadèmic que ofereixen mirades i propostes ben diferents i a vegades contraposades.
Entre ells, Caterina Valriu, qui rebutja la visió de les rondalles meravelloses com “obsoletes, sexistes, racistes o classistes”, i defensa que els relats presenten també dones empoderades, enginyoses, decidides, generoses i solidàries. Emili Samper ofereix una aproximació al tema des del còmic i sosté que les vinyetes constitueixen un espai idoni per reinterpretar les rondalles; mentre que Josep Temporal aborda el ciberfolklore i com això transforma radicalment la mateixa naturalesa de les rondalles. Els altres textos els signen Joan Borja, Josiane Bru, Jaume Guiscafrè, Montserrat Palau i Marina Sanfilippo.
6. Festes, tradicions i costums a Mallorca II
Miquel Riutort i Pou i Felip Munar i Munar. Documenta Balear
El segon volum de Festes, tradicions i costums a Mallorca és un viatge visual i emocional per la cultura popular de l’illa, per on passegen la Beata a Palma, els Moros i Cristians a Valldemossa, els Corpus a Polença, M. de Déu del Carme al Port d’Andratx, la Fira del Glosat a Maria o també Any Nou Xinès, entre molts altres. Els textos de Felip Munar i les fotografies de Miquel Riutort, capturen l’instant -la mirada d’un infant, el gest d’un ballador, la llum d’una espelma- recorden que “la festa són una celebració viva” que ens serveixen per “recordar d’on venim mentre celebrem qui som”.
7. Falles sense foc
Gil-Manuel Hernàndez i Martí. Club d’Autors
El nou llibre del sociòleg i expert en cultura festiva aplega diversos textos seus, publicats entre 2012 i 2025 en diversos mitjans, revisats i actualitzats, a més d’algunes entrevistes, al voltant de la festa de les Falles. L’obra vindria a ser la segona part de Focs de Falla. Articles per al combat festiu, també una recull d’articles que va publicar en 2011. Si en aquell l’autor defensava una “renovació progressista de les falles”, per fer-la més plural, participativa i crítica, a Falles sense foc presenta un to més pessimista i amarg, doncs reconeix que la incapacitat de la festa per un canvi autèntic. Gil-Mauel Hernàndez soté que les falles han perdut el seu esperit crític, espontani i transgressor a favor d’altres aspectes més blancs, menys problemàtics. Una “domesticació” que no és casual, sinó “resultat de la persistència i resistència d’una estructura conservadora i immobilista en gran mesura mafiosa”, colonitzada pel neoliberalisme i l’extractivisme cultural, que evita qualsevol evolució que vaja més enllà del maquillatge superficial i que deixen unes “Falles sense substància i sense foc”. Una crítica lúcida i punyent de qui va ser director dels museus festius de la capital valenciana -purgat i després readmès, mitjançant els tribunals, per l’Ajuntament de València del PP, sobre un fenomen que es pot aplicar també a altres elements festius.
8. Mites i llegendes catalans. Les grans històries de la nostra terra
Esther Barcelona Jordi Salas
Els actors i divulgadors Esther Barcelona i Jordi Salas, creadors d’Unitat de llegenda, el compte que expliquen els mites i llegendes de Catalunya a través d’instagram i Tik Tok, n’han fet una selecció de les més emblemàtiques i les han posat sobre el paper. El llibre ofereix un recorregut de punta a punta del nostre territori per convidar-nos a descobrir la riquesa de la nostra mitologia, poblada per criatures màgiques, bruixes, dimonis i éssers oblidats. Hi trobarem històries molt populars i altres menys conegudes, des de la fundació del Pedraforca, l’origen de la senyera, el peix Nicolau o la bèstia pirinenca Nonell de la neu, il·lustrades per Raquel West. “En època, doncs, de pantalles, de tanta pressa per a tot, tornar a les llegendes és tornar a les arrels”.
9. Petita Història dels Castellers de Vilafranca
Text d’Eloi Miralles i il·lustracions de Pilarín Bayés. Editorial Mediterrània
El nou volum de la col·lecció Petites històries per a públic familiar de l’Editorial Mediterrània està dedicat a una de les colles de referència en el món casteller. Amb els inconfusibles dibuixos de Pilarín Bayés, l’obra repassa la trajectòria de més de setanta-set anys dels Verd, des dels antecedents en el Ball de Valencians del segle XVIII, la fundació de la colla l’any 1948, la seva evolució i creixement institucional, la compra de Cal Figarot, i la combinació d’innovació amb respecte a la tradició. També destaca la projecció arreu dels Països Catalans, els viatges internacionals, així com els premis i reconeixements.
10. Jo vull ser gegantera
Vivim del Cuentu i Anna Mongay. El Cep i la Nansa
Vivim del Cuentu són un grup de vuit rondallaires que des de fa deu anys treballen per fer arribar la cultura popular als més petits. Després de Jo vull ser diable, s’apropen ara al món geganter en aquest àlbum, a través de la història d’una nena, la Glòria, qui, amb l’ajut del seu pare, investiga la desaparició dels gegants al seu poble i acaba descobrint que vol ser gegantera. La història cobra vida amb les il·lustracions d’Anna Mongay combinen expressivitat amb toc d’humor per despertar la imaginació dels infants.
