Tornaveu
27 veus (més una) sobre Manuel Cubeles

Garcia i López han estructurat els vint-i-set articles sobre Cubeles en quatre àmbits: un capítol introductori per glossar els moments més destacats de la seva biografia, un segon apartat que exposa el lideratge que exercí en la promoció de la dansa tradicional catalana, a continuació una selecció de peces sobre altres facetes de la seva trajectòria com a activista cultural, i un darrer bloc per explicar el compromís que va demostrar en la defensa del país i la cultura. Entre els dinou articulistes, la miscel·lània compta amb les firmes de Pere Baltà, Josep Maria Casasús, Francesc Massip, Alexandre Cirici, Jordi Lara o Joaquim Carbó.

Ara bé, la millor persona per parlar sobre Manuel Cubeles no és cap articulista, sinó ell mateix. És un gran encert que els editors hagin optat per transcriure tretze entrevistes i converses que va concedir entre 1953 i 2014. En una norantena de pàgines, els lectors podem sentir la seva veu sense intermediaris, les vivències i posicionaments que defensava en un ampli ventall d’àmbits i matèries: òbviament la dansa, però també els mitjans de comunicació, l’espiritualitat, la consciència nacional o la cultura popular. El 1995, entrevistat per Lluïsa Armengol, reflexiona:

“És més popular, o més cultural, una guitarra elèctrica que una gralla? Un grup de rock que un cor de caramelles? I un partit de futbol? La cultura de masses és cultura popular? S’associa sovint la paraula cultura amb la de producte. Un llibre és un producte, però de cap manera no és cultura! La cultura és un sentiment, una vivència, la raó i l’esperit de l’ésser humà. És feta d’entusiasme i de solidaritat, la que han tingut durant molts anys persones anònimes que han resistit en uns moments molt poc favorables. És per això que no estic d’acord amb la creació de màsters de gestió cultural, perquè la cultura popular no es gestiona, es fa”.

Com a cloenda, el llibre incorpora una selecció d’imatges a Cubeles, així com els corrandes que li va dedicar Jaume Arnella per l’espectacle La difícil senzilla, de l’Esbart Marboleny.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa