Catalunya i el Món.
Jo crec que com a catalans tenim un doble repte i una doble responsabilitat. El repte és que si nosaltres no projectem, mantenim el que és nostre, la nostra identitat i la nostra cultura, el dret, els costums, en definitiva la nostra manera de viure, ningú no ho farà per nosaltres. Per tant tenim la responsabilitat -i la tenim d’una manera doble, davant nostre i també davant del món, perquè nosaltres som els responsables, com cadascun dels parlants de les 6000 llengües que hi ha al món és responsable de vetllar pel manteniment de la seva cultura respectiva- de mantenir i preservar davant nostre i davant del món el que és la nostra identitat, la nostra cultura.
Això pot semblar una obvietat, però.
Cert. Una gran majoria de catalans ja ho sabem. El segon aspecte en el qual voldria posar un especial èmfasi és que aquest episodi històric que estem vivint no ens ha de fer oblidar que com a catalans també som ciutadans del món i per tant el món en el que vivim necessita també les nostres aportacions. I aquest és el fet que m’agradaria compatir amb vosaltres: què fem com a individus i com a poble per aportar al món, què és el que nosaltres aportem, suggerim, realitzem, duem a terme, quines actuacions, activitats, idees presentem al món per poder millorar el seu conjunt.
Parlem dels vostres projectes, doncs.
Des del punt de vista de l’equip del meu entorn ens fa molta il·lusió poder dir que des de fa quinze anys estem fent, molt modestament, aportacions al món a través de diverses iniciatives. Una d’elles, la més antiga, que va néixer l’any 1998, és la Capital Americana de la Cultura. Una proposta que s’adreça als trenta cinc països del continent americà i que des de fa quinze anys estem desenvolupant cada vegada amb més èxit, com a conseqüència de la major experiència que any rere any anem acumulant. És una iniciativa de la que ens sentim molt contents i a la que s’han afegit moltes entitats, institucions, mitjans de comunicació internacionals. Cada vegada hi ha més ciutats que volen ser Capital Americana de la Cultura perquè és una proposta que permet a una ciutat tenir una major cohesió interna, incrementar l’autoestima, projectar-se davant d’Amèrica i del món.
I aquesta no és l’única iniciativa que promoveu.
També dins d’aquest àmbit, des del 2006 estem duent a terme la Capital Cultural Nacional del Brasil, ateses les dimensions gairebé continentals d’aquest país. I des del 2008 hem iniciat no sols al continent americà sinó a altres llocs del món el que anomenem les Campanyes de Promoció Cultural i Participació Ciutadana. Fins ara n’hem realitzat vint, bàsicament a Europa i al continent americà, però ara també estem a punt d’entrar al continent asiàtic. Són accions que es desenvolupen en l’àmbit de promoció cultural material i immaterial, dels grans personatges de la humanitat, i també la més recent és en l’àmbit del patrimoni esportiu. L’esport és un element que mou a molta gent en el món. Jo crec que no s’ha valoritzat encara prou el que pot significar l’esport com a eina de relació i de coneixement mutu entre els diversos països del món. En aquestes vint campanyes han participat gairebé un milió i mig de persones, fent propostes, votant… Persones de setanta-dos països d’arreu el món.
Què penses de la Catalunya exterior, quina percepció en tens?
He de dir que quan ningú parlava de conceptes com el de Catalunya exterior -parlo de l’any 1984- vaig començar a explicar l’existència d’una realitat que aleshores ja anomenava així, publicant llibres i articles sobre aquest fet. D’aquí sorgí el primer corpus informatiu del que avui dia ja està molt informatitzat que és la presència catalana a l’exterior.
Jo crec que és un instrument important, necessari i positiu per poder ajudar a la internacionalització del fet nacional català i al coneixement i promoció de la llengua i cultura catalanes arreu del món. Penso que no s’ha sabut aprofitar del tot, l’actiu que representa que, grosso modo, cinc-centes mil persones d’origen català visquin a la major part de països del món. Espero que en el futur això se sàpiga optimitzar molt més.
Dins d’aquest context, quin paper creus que tenen els casals catalans?
La realitat està canviant, tot plegat va a una velocitat de vertigen i per tant ens hem de saber adaptar al temps. Els casals catalans responen a una realitat d’un moment determinat de la història, però estan fent un important treball i esforç d’actualització. Per exemple, fa tres anys ningú no s’hauria pogut pensar que un casal català creés una sectorial d’acolliment i d’orientació dels catalans que volen emigrar a un altre país. Actualment aquest fenomen està tenint un enorme vigor i importància. Un fenomen que, tot s’ha de dir, està produint una descapitalització humana del país gravíssima.
També he de dir que, a banda dels casals, tenim cada vegada més xarxes d’empresaris i professionals. Avui dia hi ha xarxes virtuals que agrupen milers de catalans, i per tant és molt important que des de l’interior de Catalunya siguem capaços de donar resposta positiva a les seves necessitats, que no són moltes però que poden significar un gran avenç en els relacions entre l’interior i l’exterior de Catalunya.
Hem deixat pel final una de les iniciatives estrella, les capitals de la cultura catalana.
La vessant internacional de la meva activitat és molt important però sense oblidar mai la vessant interior o nacional.
És un projecte que des de bon començament s’adreçava al conjunt del Països Catalans. L’objectiu era fer que cada ciutat escollida pogués ser el centre d’atenció per part del conjunt del país. El nostre país és un país del qual ens sentim molt contents i orgullosos. Jo crec que com més el coneguem més orgullosos ens en sentirem. Catalunya és un país amb unes dimensions europees mitjanetes, amb una riquesa cultural extraordinària, un país amb una ràtio de cultura de les més altes del món, tant des del punt de vista de creació com de patrimoni, d’activitat cultural…
A través de les capitals culturals hem pogut anar seguint aquesta riquesa. Totes i cadascuna de les ciutats que han estat i seran capitals de la cultura catalana poden aportar al conjunt del nostre àmbit cultural un matís que ens enriqueix molt a tots. I tot plegat ho hem aconseguit des de la societat civil, cosa que, com sabeu, resulta sempre molt difícil. La de les capitals de la cultura catalana és una proposta plenament consolidada ja que cada cop hi ha més ciutats que volen ser-ne.
Davant el moment històric que vivim, quina reflexió vols compartir?
Si volem que Catalunya sigui un país independent i sigui un subjecte polític internacionalment reconegut, necessitem, per una banda, consolidar el sentiment de pertinença a una nació mil·lenària per part de la gent nouvinguda que actualment viu a Catalunya, i per altra, hem de fer amics en el món. Catalunya no té amics en el món, té coneguts. Hem de fer una feina de pedagogia molt important. En aquest sentit és molt important que les entitats catalanes intentin homologar-se a nivell internacional amb partners semblants dins del seu àmbit sectorial i temàtic, perquè això et permet ser un actor, dins del teu àmbit però a escala internacional.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta.
3
