Joan-Pere és professor de català i va venir a treballar a Menorca l’any 2010. “Com a professor de llengua, sóc usuari de llibres i trobava en falta l’existència d’un espai modern, que no només vengués llibre –evidentment que això també– sinó que fos alhora un lloc ampli, que permetés de dur-hi a terme activitats culturals”. Ser professor li ha permès de moure’s en els àmbits potencialment interessats en aquest tipus d’iniciatives.
La Marta és de Vic, periodista, i cercava un canvi de vida. Va sorgir la possibilitat de la llibreria… “De fet, a la seva família hi ha llibreters i això ens ha permès de disposar d’una experiència que, si més no, t’evita certs errors de principiant, perquè ja saps des de bon inici per on aniran els trets. Estem oberts des del novembre passat i, de moment, ens hem mogut més aviat en els cercles d’escriptors.
Com és la gent de Ciutadella?
Hi ha de tot. El que hem trobat és que és una gent que, si veuen que t’interesses per les seves coses i vols fer aportacions, fan que et sentis molt ben rebut. De fet, ja vaig tenir aquesta sensació quan vaig venir de professor. Gent oberta. És una ciutat a la que li agrada molt tot allò que estigui relacionat amb la cultura. Una ciutat relativament petita però amb força activitats i vida associativa.
Des de bon començament teníeu clar que calia fer una llibreria diferent…
Érem molt conscients que només de llibres no podríem viure, per la qual cosa, ja des de l’inici, vàrem orientar la nostra activitat en tres branques: llibreria, formació i correcció, cadascuna d’elles amb un munt d’activitats i propostes al seu voltant. Una llibreria clàssica, com s’entenia abans, és del tot inviable.
Com viviu el tema de la llengua?
Sincerament, com a professor de català, visc d’esquena d’aquesta problemàtica. Crec que és un debat estèril i totalment interessat políticament i no vull perdre el temps ni energia en una cosa que era marginal i ara s’ha volgut magnificar –apunta en Joan-Pera. Jo penso que la majoria de gent té claríssima la unitat de la llengua, tret de quatre persones a les que políticament els interessa de manipular-ho i quatre que no saben res. Potser m’equivoco, però jo penso que aquest tema no té massa recorregut.
Com es viu aquest tema de la llengua en el vostre entorn?
Nosaltres venem molts llibres en català. La nostra política com a llibreria ha estat des de bon començament la de tenir, aproximadament, la meitat de llibres en català i l’altra meitat en espanyol. Si un autor publica originàriament en català, el portem en català, i a l’inrevés en el cas espanyol. La veritat és que ens va sorprendre la quantitat de gent que venia a buscar llibres en català.
Cal dir també que a Ciutadella no hi ha problemes lingüístics greus. Tothom xerra català. A l’escola, per exemple, no vaig tenir problemes per fer-ho en català, al contrari d’algunes zones de Mallorca, per exemple.
Sobre l’especificitat menorquina…
Ens trobem aquí a Menorca que hi ha molta gent que escriu sobre l’illa i molta que ens demana llibres d’aquí, de literatura menorquina… molta més que no a Mallorca. A banda del que pot anar publicant l’Institut Menorquí d’Estudis (amb el qual mantenim una molt bona relació, especialment amb la seva actual directora, Fina Salord), hi ha una nova editorial, Editorial Arrel, amb iniciatives com, per exemple, Versos per la llengua, un llibre de viatges… tot plegat mostra que s’estan movent coses a diferents nivells i espais.
Bé, ja ho sabeu. Si un dia d’aquest sou per Ciutadella no deixeu de passar per aquesta llibreria per saludar a la Marta i en Joan-Pere. També podeu visitar el seu web.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta.
