Aquest projecte ha representat un vertader repte personal i professional…
És un somni fet realitat. El fet de poder-te adreçar als músics en català sense cap tipus de problema, és fantàstic. Totes les diversitats de les llengües les trobo fantàstiques, boniques…
Com heu viscut el proces evolutiu del projecte?
Molt condicionat per les circumstàncies polítiques. Tanmateix hem recuperat molt de patrimoni nostre que estava en l’oblit, tant d’autors del Principat, com mallorquins, valencians… Jo crec que es tracta d’una tasca molt important ja que és el nostre patrimoni, la nostra música que no la coneixem massa.
Per quines raons no són conegudes aquestes músiques?
Per moltes raons. Una perquè pensem que tot el que sigui nostre és pitjor que el que es fa a fora. Tenim a voltes un autodi considerable. Pensem que a casa nostra no hi ha tradició musical massa bona, i que és molt local… i no és pas cert! Tenim coses molt bones i d’altres que no ho són tant, com passa en qualsevol país normal.
Enguany heu treballat la formació d’orquestra de cambra.
Aquest any ens hem concentrat en aquest tipus de formació perquè ho hem hagut de muntar força a darrera hora i hem agafat repertori que considero segur, amb obres molt bones, d¡autors com Morera, Benejam, Blancafort, Serra, Todrà, Lamote de Grignón… uns músics fantàstics.
A partir de la teva experiència, quina diferència has trobat entre la formació orquestral i la de cambra?
És diferent. Una orquestra de joves gran és més complicat, més complexe. Hi ha més gent, més instruments diferents… i això implica dificultats. En canvi amb l’orquestra de cambra només són cordes, una formació petiteta, més manejable. Les dues formacions són molt interessants però el que passa és que l’orquestra de corda és més agraïda en aquest aspecte.
Com valoreu els resultats a dos dies de presentar-vos a l’UCE?
Estic molt satisfet. Són gent molt responsable i fidel, que creu en el projecte. Tothom sabia on venia. Tot i que per participar a l’orquestra no exigim, ni òbviament exigirem cap tipus de criteri ideològic, si que demanem una mica de compromís amb el país, amb la llengua, amb els seus costums. Un músic que participi i no entengui la necessitat de la defensa de la llengua difícilment s’hi trobarà bé i en conseqüència difícilment encaixarà. Altrament mai hem exigit un compromís polític.
Aquest projecte ha estat complementat en aquests darrers dos anys amb el cor jove dels PP.CC..
Si. El cor són força més gent que l’orquestra de cambra. Això fa que es tracti d’una experiència més viva, ja que al tenir la paraula permet també una millor expressió. El porta l’Esteva Navona, un director amb molt entusiasme i empremta. Hem fet i faren força coses.
Com valoreu el moment actual?
Ens trobem en un moment molt delicat, amb un pràcticament suport nul de les administracions. Només tenim el suport de l’UCE que ens ha proporcionat l’estada de l’Orquestra de Corda de Joves Intèrprets dels Països Catalans a l’alberg Verg de les Neus de La Molina. Bàsicament hem tirat endavant aquest projecte perquè tenim una estima pel país, amb cap tipus de remuneració econòmica.
Parlem del teu compromís personal amb aquest projecte…
Jo crec que hem de defensar la llengua, el país… Som un país disortat. Que a voltes no se’ns informa bé. Que a vegades hem de demanar permís per parlar català. Volem ser un país mormal. Només això! No demanem gran cosa. Tanmateix això a vegades ens costa peatge i no ens entenen. Em costa molt estar dins d’un paìs que ens estima i ens vol tant poc. Penso amb el futur del país. La gent ha de viure aquestes músiques i aquesta manera de treballar-les i fer-ho amb joves d’arreu els territoris catalans, amb una mateixa cultura amb totes les seves varietats dialectals. Això és una experiència fantàstica. El fet de treballar amb joves és una aposta a més llarg termini ja que hi ha d’haver un procés de formació i d’aprenentatge.
Quins projectes personals tens en els propers temps?
Molts. Penseu que són compositor, director, pedagog… dirigeixo una orquestra a Mallorca, porto la Banda d Barcelona, una orquestra als Estats Units, composo molt, tinc projectes de fer òperes, composicions… sempre en defensa del país i portar-lo cap enfora. Jo sóc de les persones que no hem vull quedar aquí, dins d’una catalanitat tancada. Al contrari vull una catalanitat oberta. Penso que ho hem de fer molt. I ho hem de vendre. Hem de tenir presència al món. I ho faig amb molt de gust perquè ho sento així.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
