Nou lliurament de l’Especial Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, que se celebraran el proper 21 de març a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Amb aquesta sèrie, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol homenatjar la figura d’Antoni Carné, president-fundador de l’entitat, i reflexionar sobre el moment actual del teixit cultural de base.
Tot i que Rosa Maria Provencio sempre ha viscut envoltada de puntes –pertany a la generació que en va aprendre a l’escola, destaca –, va començar a involucrar-s’hi activament l’any 2000. Entre 2009 i 2015, exercí com a secretària de l’Associació Catalana de Puntaires. Com a presidenta de l’ACP (2015) ha seguit treballant en la difusió, popularització i renovació de les puntaires. Des del 2016, també és la tresorera de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. En aquesta entrevista, Provencio apunta els reptes econòmics que l’associacionisme necessita plantejar-se. Una bona llei del mecenatge, subratalla, ajudaria a la promoció de moltes iniciatives de cultura popular.
Antoni Carné posava èmfasi que la cultura popular generava el doble de retorn econòmic al país que la cultura professional. Quines línies econòmiques va seguir la seva presidència?
Carné va fer prendre consciència del valor social de la cultura popular. El cost no pot ser més baix, ja que està en mans de voluntariat. I la tasca d’integració social de nouvinguts amb persones autòctones no pot ser més oberta i eficaç. Carné era molt conscient de l’estalvi econòmic que la cultura popular proporcionava a l’estat.
La gestió econòmica és un maldecap per moltes associacions. Quins consells donarieu a les entitats per tal d’augmentar els seus recursos?
Sembla que sigui més fàcil donar consells als altres que no seguir-los un mateix. Parlaré pel que fem a l’Associació Catalana de Puntaires, que actualment presideixo. És important comptar amb recursos propis procedents dels membres de l’entitat i ajustar el pressupost a la capacitat econòmica. Però això faria avançar ben poc el col·lectiu si es vol anar més lluny. Les subvencions són escasses i, a vegades, segueixen criteris que les associacions no entenem. Cal buscar patrocinadors per a activitats concretes. Una bona llei de mecenatge ajudaria l’interès de les empreses per patrocinar activitats de cultura popular.
Quin paper creieu que ha desenvolupat l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català per les federacions d’expressió cultural més petites?
L’ENS ha actuat com a llevat que cohesiona la cultura popular i la fa créixer. Cada federació, cada sector si actua com a únic element de cultura popular, desconeix l’existència d’altres activitats que també formen part de l’expressió d’un poble. No podem viure aïllats, com a l’Edat Mitjana amb els regnes de taifes. La interrelació avui es fa imprescindible. És ben cert que si ens unim serem més forts i coneixerem molt millor la nostra realitat.
Quina repercussió creieu que poden tenir els Premis Antoni Carné per el teixit associatiu català?
La iniciativa de crear uns premis que portin el nom del fundador de l’ENS pot ser una bona manera perquè es mostri públicament la importància del paper social de tants i tants voluntaris que col·laboren activament a mantenir i divulgar els diferents aspectes que conformen la fesomia del nostre territori. Segur que si es dóna una difusió correcta, seran molts més els interessats a formar part de l’ENS que tant treballa a favor dels grups que el componen.
ESPECIAL PREMIS ANTONI CARNÉ DE L’ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ
Entrevista a Josep Viana, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català
Entrevista a Salvador Cardús, sociòleg
Entrevista a Amadeu Carbó, educador social i activista de la cultura popular
Entrevista a Joan Maluquer, president d’Heptàgon
Entrevista a Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals
Els Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català són possibles gràcies a la implicació de BBVA CX i Fundació Antigues Caixes Catalanes, col·laboradors principals del certamen, i el patrocini de Previsora General, Estrella Damm, Arç Cooperativa i Fundació Catalunya Cultura.
