Entrevistes


13/2/2017

Lluís Puig: "Els Premis Carné agrairan l'esforç de centenars d'entitats"


etiqueta Especial Premis Antoni Carné de lAssocia, Lluís Puig





Nou lliurament de l’Especial Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, que se celebraran el proper 21 de març a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm. Amb aquesta sèrie, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol homenatjar la figura d’Antoni Carné, president-fundador de l'entitat, i reflexionar sobre el moment actual del teixit cultural de base.

Lluís Puig Gordi (Terrassa, 1959) és sobradament conegut. L’actual Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya exercí prèviament com a Cap de l’Àrea de Recursos del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Director de la Fira Mediterrània de Manresa, Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, i cofundador de l’empresa Vesc (Vèrtex Empresarial de Serveis Culturals). Per altra banda. a nivell bibliogràfic, ha escrit Crònica i calendari de la Dansa tradicional, Danses de la Terra de la Biblioteca Joan Amades, Calendari de danses tradicionals catalanes i Les festes a Catalunya

Sota la seva direcció, la Direcció General de Cultura Popular ha apostat per la promoció i catalogació dels inventaris de Patrimoni Cultural Immaterial Català, i en la col·laboració entre les universitats i els col·lectius de cultura popular. Tots els agents implicats en la difusió de l'associacionisme cultural, destaca, han de treballar transversalment. En aquesta línia, els Premis Antoni Carné poden ser una magnífica plataforma per visualitzar la dedicació del conjunt del teixit associatiu. 


Antoni Carné va impulsar una nova concepció de l’associacionisme.  
Antoni Carné va ser una persona pionera, no només en la creació de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, sinó en la seva consolidació i evolució. Inicialment, impulsà l’Ens de Comunicació Associativa, concebut per combatre la invisibilitat mediàtica de les entitats de cultura popular. Les federacions percebien que era una de les seves principals mancances, i decidiren mancomunar-se per fer-hi front.

Carné decidí fer un pas convençut cap a l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Aquest canvi de nom amagava un gran repte, la voluntat de fer un projecte nou molt ambiciós. Fins llavors, les confederacions es reunien entorn una mateixa expressió cultural, com ara les sardanes o les corals. L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català és una proposta molt interessant perquè implica la necessitat de treballar transversalment entre federacions sociològicament molt diferents. És un procés que requereix molt aprenentatge, i que esdevé molt interessant.
 
Quin paper creu que va jugar en la catalogació del Patrimoni Cultural Immaterial Català?
Sota la presidència de l’Antoni Carné, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català va ser reconeguda com a ONG consultiva del Comitè per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Arran d’aquesta declaració, la Direcció General de Cultura Popular va convidar l’Ens ha formar part de la Comissió Institucional de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), que culminarà i es presentarà el proper 1 de juliol. Malauradament, la malaltia li va impedir col·laborar-hi personalment, tot i que l’Ens sempre ha format part del cor d’aquesta Comissió. Per altra banda, també m’agradaria agrair la feina feta des de la Federació Catalana de Societats Musicals, molt útil i present en el territori, i que ha estat de gran ajuda.
 
En quin moment es troba la tramitació de la nova llei del Patrimoni Cultural Immaterial?
Hem fet el primer pas. El 23 de gener, el Govern de Catalunya va aprovar les memòries preliminars. Paral·lelament, hem enviat un text base a totes les entitats que formen part del Consell de l’Associacionisme Cultural i del Consell de l’Etnologia Catalana. Volíem que les entitats de segon nivell catalanes hi estiguessin implicades. Ara mateix estem intentant encaixar totes les aportacions que ens han tramès. Quan ho hàgim aconseguit, el text resultant iniciarà un nou tràmit, en  el qual haurà de superar la validació d’altres organismes (assessoria Jurídica, informes econòmics, etcètera.) fins arribar de nou al Govern. Es tracta d’un procés lent, però necessari. Així ens assegurem que aquesta llei serà validada pel Govern. Més enllà d’aquest recorregut, pensem que és molt important que aquesta llei hagi incorporat les aportacions de les entitats de cultura popular.  

Cultura popular i món universitari, dos àmbits que es volen posar en contacte
Des de la Direcció General, ens va semblar important que els castellers i el col·lectius de les falles del Pirineu disposin de dues càtedres universitàries. En ambdues hi ha molts agents implicats, i en conseqüència se’n fan moltes lectures diferents. Respecte els castellers, h ha més de cent colles, i cadascuna tindrà la seva visió respecte l’activitat castellera. Serà important fer una rigurosa recerca històrica, especialment en un moment de tant creixement internacional.

És una bona notícia que els practicants i els investigadors estiguin en permanent contacte. 


Fem una mica d’autocrítica. En què creu que podríem millorar les federacions de cultura popular i associacionisme cultural?
Cada federació intenta aconseguir els serveis que les entitats associades requereixen. Les federacions són molts importants, no només per les activitats que desenvolupen elles mateixes, sinó bàsicament per aquelles que ajuden a promoure. Realitzen una taca d’assessorament primordial. Totes busquen constantment allò que les entitats, en cada Assemblea Anual, manifesten que requereixen. Crec que estem en un moment de maduresa federativa. Cadascuna des de les seves possibilitats, totes fan una gran feina.

Voldria agrair que totes les federacions, tant les més grans com les petites, formin part del Consell de l’Associacionisme Cultural. És molt important que els seus representants no hagin estat designats per la Conselleria, sinó per la mateixa federació.  M’agradaria destacar que en aquest òrgan totes hi tenen una veu directa, i totes tenen la mateixa incidència. Seria eixelebrat pensar que hauríem de prendre les decisions mitjançant votacions formals. Em sento més còmode deliberant i decidint conjuntament, cercant el consens, com estem fent fins ara.

Quina repercussió creus que podran tenir els Premis Antoni Carné?
Els Premis Antoni Carné són un esforç per visualitzar, i fer més reconeguda, la tasca de les persones i entitats que treballem en l’àmbit de la cultura popular. Amb els Premis Antoni Carné, reconeixerem i agrairem allò que mai haurem reconegut i agraït prou: la dedicació de moltíssimes persones arreu de Catalunya, agrupades en centenars d’associacions culturals, fent una feina impensable de fer de cap altra manera. Benvinguts el Premi Antoni Carné! Espero que tingui una llarga vida, i que les persones que s’enduguin els guardons els llueixin com un gran estàndard.


ESPECIAL PREMIS ANTONI CARNÉ DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ
Entrevista a Josep Viana, president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català
Entrevista a Salvador Cardús, sociòleg
Entrevista a Amadeu Carbó, educador social i activista de la cultura popular
Entrevista a Joan Maluquer, president d'Heptàgon
Entrevista a Joan-Ramon Gordo Montraveta, director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català
Entrevista a Pere-Joan Pujol, president de XarxAteneu i vicepresident de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català són possibles gràcies a la implicació de BBVA CX i Fundació Antigues Caixes Catalanes, col·laboradors principals del certamen, i el patrocini de Previsora General, Estrella Damm, Arç Cooperativa i Fundació Catalunya Cultura. 
 
 


Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: