Avui us coneixen com a Llibreria Babel. Tanmateix no sempre us heu anomenat així.
Com a llibreters naixem l’any vuitanta, com a llibreria especialitzada només en el llibre català, una llibreria que es deia Faristol Llibres. Aleshores al País Valencià érem molt pocs els que veníem llibres en català, la llibreria Tres i Quatre i gairebé ningú més…
I arriba un moment en el que decidiu donar el pas…
L’any 1992 plega la llibreria Armengot, un establiment emblemàtic de Castelló que funcionava des del segle XIX, cosa que ens fa pensar que podem ocupar aquest espai (amb oferta de llibres en català i castellà) que òbviament no podia ocupar Faristol, perquè era una llibreria petita. És en aquest context que neix el projecte Babel.
Aquest projecte el concebeu d’una manera molt original i participativa.
Babel era un projecte molt ambiciós i costós que no podíem assumir tots sols. És en aquest context que iniciem una campanya amb els amics i familiars, vam planejar la creació de la llibreria com a projecte cultural que anava més enllà del fet de vendre llibres. Amb el nostre propi esforç i amb el suport de quinze famílies més, vàrem obrir Babel.
Però Castelló no donava per a dues llibreries en català…
Cert. Faristol i Babel vàrem conviure durant vuit anys. Poc a poc, Babel anà ocupant l’espai de Faristol, ja que disposva de millors infraestructures i d’una millor localització, fins que vàrem veure que el millor seria concentrar-nos en el nou projecte, vam incorporar tot el fons català que teníem a Faristol i vam crear una secció àmplia i molt ambiciosa de publicacions en català.
Això us va ocasionar alguna crítica?
Sí, sobretot per part de sectors més “puristes”, en el sentit que incorporàvem també publicacions en castellà. Però cal tenir molt en compte la realitat del país on som.
Qui hi ha al darrere de Babel?
Gent compromesa amb el nostre país, la gran majoria dels quals estan relacionats amb la docència i el món de la cultura. En total som vint-i-vuit socis, la majoria dels quals tenen petites participacions, tot i que significatives.
No només veneu llibres, però.
Cert. Quan nosaltres vam pensar en la llibreria i tenint en compte que el llibre sempre té un mateix preu a tot arreu, havíem de buscar aspectes de millora i que en definitiva ens fessin ser més competitius i alhora personalitzessin la nostra iniciativa. La nostra aposta va ser per una llibreria cultural, és a dir un espai on setmanalment es fessin actes i es convertís en un nucli dinamitzador de la cultura a Castelló. Aquesta proposta la tenim escrita i de fet hem creat escola a altres poblacions de l’estat.
Quina és l’especificitat que us diferencia, doncs?
Partíem de la premissa que el llibre no ha de ser l’únic protagonista. De fet, els llibres ocupen un 50% de l’espai de la llibreria. Presentacions de llibres, exposicions, actuacions musicals, petites dramatitzacions, accions solidàries, premis literaris… formen el petit món de les activitats que regularment duem a terme.
Heu generat diverses eines de comunicació i d’acció cultural…
Hi ha diversos aspectes que cal destacar. Per una banda el fet d’atrevir-nos a sistematitzar aquesta proposta cultural, cercant un patrocinador extern (fins aleshores limitat a les ONG i no pas a les SL com nosaltres). Dos bancs i una constructora han estat les empreses que ha col·laborat. Això ens ha permès de mantenir una estructura que era cara però molt funcional, en el camp de l’acció cultural a Castelló. Tanmateix, la crisi actual també passa factura i en aquests moments no tenim patrocinador. Per altra banda l’edició d’una agenda mensual de les activitats que fem a la llibreria, editada primer en paper i actualment online. I un fet encara més significatiu: de la mitjana de quinze actes mensuals que fem, molts d’ells no estan organitzats directament per nosaltres sinó que són generats per la societat civil de la població, nosaltres només els oferim aixopluc.
Els reptes de futur, la competència o la necessitat de generar unes mínimes estructures de coordinació amb altres iniciatives culturals semblants van ser alguns dels temes que vam anar desgranant durant la nostra trobada, i que ens van permetre de fer-nos una global idea del que significa desenvolupar una iniciativa de les característiques i projecció de la Llibreria Babel.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta.
