-Què significa fer palmes?
Per a mi no és un treball, és una activitat positiva, creativa i dóna un sentit d’utilitat important. Ens agrada molt fer palmes… hi ha qui fa ganxet, o mitja. Doncs nosaltres fem palmes.
– D’on li ve aquesta afició?
La meva àvia ja s’hi dedicava. Va morir amb més de noranta anys i en fa uns quants que és morta… Jo suposo que en un moment determinat va suposar una font d’ingressos familiars extres que venia molt bé de tenir. I amb el temps ho hem anat conservant.
– Com funciona el món de la palma?
Nosaltres comprem els palmons a Elx. Ells tenen els palmerars i ens proporcionen les palmes de color groc, és a dir palmes que durant dos anys han estat tancades i tapades per tal que no puguin fer la funció clorofíl·lica i no verdegin. Després d’aquest període de temps les tallen i ens les venen.
– Quan comença el procés de confecció de la palma?
Ja el mes de novembre comencem a treballar. I fins ara.
– Tot i així han de fer tot un procés de conservació…
Si, clar. Cal mullar-les i mantenir la humitat per poder-les treballar. S’han d’ensofrar periòdicament, com el cuquet de les botes del vi, per tal que conservin el color groc. S’han de mantenir tapades dins d’un plàstic gruixut negre… és molt laboriós.
– Els palmons i les palmes…
Els palmons els porten els nens. I malgrat que hi ha palmons treballats, la gran majoria es venen tal com surten de la palmera. En canvi les palmes les porten les nenes i són les que es treballen amb tot de filigranes.
En aquest moment de l’entrevista, Gimeno Ens ensenya tot un seguit de palmes petites de solapa, una veritable filigrana artesanal, i ens explica que té intenció de proposar a l’Ajuntament de Parets del Vallès la possibilitat que es pugui viure l’artesania de la palma en alguna de les mostres d’artesania que de tant en tant tenen lloc a la localitat.
– Se’n continuen venent?
Actualment no tant, sigui per la crisi econòmica o de fe… no se’n venen tantes com abans. Cal reconèixer que una palma treballada porta moltes hores de feina, i malgrat que es podria dir que són cares, no recuperem ni de bon tros les hores de feina que porta fer-les.
– Quina diferència hi ha entre la palma artesanal i les altres?
Els adornaments de les palmes estan treballats de manera independent i després es cusen amb fil de la mateixa palla. No n’hi ha cap d’igual, cada palma és una petita obra d’art artesanal. La gran majoria de palmes que actualment es venen, però, estan fetes en sèrie i s’assemblen totes… no són ni de bon tros tant maques.
– Com viu el fet que una cosa que ha costat tant de fer tingui una vida tan efímera?
Home, és així. Passa el mateix amb les falles i en altres aspectes de la vida. Jo em dono per a satisfeta de fer-les i que la gent les valori.
– Com veieu el futur? La vostra família continuarà amb la tradició?
L’única que sap fer palmes és una de les meves filles i com que treballa no s’hi pot dedicar… És una feina molt entretinguda. D’artesans a la fira de la palma de la rambla de Catalunya n’hi ha ben pocs, no arribem a deu. S’ha de dir que únicament els qui estem a la rambla de Catalunya som artesans, la resta i especialment els que estan a la plaça de la Sagrada Família no ho són, ja que la gran majoria compren la palma feta, que la porten d’Elx.
– Tenen algun tipus d’organització com a col·lectiu?
En aquests darrers anys hem creat l’Associació Fira de Rams de Barcelona. Rambla de Catalunya que d’alguna manera interlocuta amb les administracions i facilita les qüestions operatives de la fira.
– Com estan les relacions amb les administracions? Se senten ben tractats?
Home, podrien estar millor. L’ajuntament ens ha confeccionat els cartells i sembla ser que per l’any que ve es podran tornar a fer els tallers de fer palmes, activitat que estava adreçada principalment als escolars, els monitors ens fèiem càrrec dels materials i l’ajuntament de la infraestructura.
Tanmateix cada vegada hi ha més despeses –que si assegurances, que si el consum de la llum, que si els metres ocupats de calçada… fins i tot ens hem hagut de donar d’alta com autònoms, ja que cada vegada més hi ha l’amenaça d’inspeccions. Estem d’acord que hem de pagar algun tipus de taxa, però cal que sigui proporcional.
Les administracions han de tenir en compte que fer palmes no és un negoci, és una artesania popular i com a tal ens haurien de tractar, ja que si no la cuiden ja no hi estarem a temps, la perdrem irremediablement.
